tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post6304905456463928255..comments2023-10-30T15:47:11.140+01:00Comments on mnk@: L'abandóMònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-82990040085399966832015-09-01T12:16:05.626+02:002015-09-01T12:16:05.626+02:00Sí, comparteixo els dubtes que comentes... Però, d...Sí, comparteixo els dubtes que comentes... Però, de vegades, els terrors infantils poden no estar basats en cap evidència real, tan sols haver llegit un conte o escoltat una història pot desencadenar els pitjors temors i pors. La ment infantil, tan neta i impressionable.<br />Gràcies per comentar, Manel!!Mònica Pagèshttps://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-59488572440105227942015-07-28T10:34:16.696+02:002015-07-28T10:34:16.696+02:00Intenses les sensacions que evoques, la perspectiv...Intenses les sensacions que evoques, la perspectiva infantil de la mirada dels adults... em ressona una cosa...com és que, a aquella criatura, li va venir la idea al cap de l’abandó? I, a més, per què abandonar també a la Julia quan ella no tenia culpa del que havia passat? <br /><br />D’enfadar-se a donar el pas “d’abandonar” hi ha tal distància que sembla que tan sols es pugui escurçar amb la sospita adobada, al llarg d’un temps, de que no t’estimen... Potser ja havia capturat feia temps, les mirades entre el pare i la mare i covava la idea de ser un intrús en aquella parella, una idea que, en un moment o altre hem tingut alguns de nosaltres...no sé... Si no fos per l’alegria [Inside Out ;-) ] que t’empeny a seguir endavant i a riure, cap nena o nen es tan feliç com sembla...Manel Muntadahttps://www.blogger.com/profile/03451270510248509285noreply@blogger.com