tag:blogger.com,1999:blog-69082477303130172932024-03-19T09:52:16.102+01:00mnk@pàgines de retalls inconnexosMònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.comBlogger94125tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-36012637040789805812017-11-18T18:53:00.000+01:002017-11-18T19:47:12.936+01:00L'abisme del desconegut<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";"><i><b>Aquest relat ha guanyat el 1er premi en català del XII Concurs literari El Laurel organitzat per La Mordida Literaria. Novembre 2017.</b></i></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxwF9Dj_JlyrVkePQLAWLfHaijYgfN87hWrE_YvpB5-HshZVdiX14yeUHsempDREHmrxG0-PXG3PXcx9aMnpXYtuvRCSkhwD9j7m-pOT7O4qNH0Yo1dS-x3Wfm2a37_GT0IEbbq_Y0Hkx/s1600/Rocalloses.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxwF9Dj_JlyrVkePQLAWLfHaijYgfN87hWrE_YvpB5-HshZVdiX14yeUHsempDREHmrxG0-PXG3PXcx9aMnpXYtuvRCSkhwD9j7m-pOT7O4qNH0Yo1dS-x3Wfm2a37_GT0IEbbq_Y0Hkx/s400/Rocalloses.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Aquell vespre, repapat a la butaca de la seva consulta i exhaust després
d’un dia especialment complicat, el doctor Roberts se sentia més fastiguejat
que mai. La ment, inquieta, li vagarejava sense control fent un repàs incomplet
i del tot parcial de la seva existència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">El que surava amb més força pel magma enverinat dels seus pensaments era
la convicció, refermada a diari, de tenir una feina molt desagraïda i, en el
fons –tot i que sempre negaria ni tan sols haver-ho pensat–, del tot inútil.
Amb el temps, havia comprovat que la majoria dels seus pacients es guarien per
atzar o perquè, en realitat, no estaven malalts. Tan sols volien cridar
l’atenció, fingien alguna afecció –potser sense saber-ho– perquè necessitaven
que algú els fes cas! I qui millor que el bo d’en Roberts, sempre disposat a
escoltar amb l’esguard curull d’interès i del tot decidit a receptar qualsevol
cosa. Quantes més receptes, millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">La conclusió que n’extreia dels anys de pràctica mèdica era dolorosa
però incontestable: la seva intervenció influïa ben poc, per no dir gens, en el
procés curatiu. I aquesta certesa l’estava enfonsant en el pou negre de la
depressió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Del vessant personal, millor no parlar-ne. Un desastre multiplicat per
dos: dos divorcis, dues ex-dones i dos fills, uns desconeguts amb qui mantenia
breus contactes telefònics un cop al mes, sempre i quan fos ell l’emissor. En
fi, el resum resultava patètic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Mentre el curs del seu pensament continuava el <i>decrescendo </i>cap a la negror més pregona, una trucada interna va
interrompre aquell devessall d’autocompassió i el va obligar a incorporar-se de
la butaca. Era la Betty, la seva ajudant:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Dr. Roberts, per avui ja hem acabat les visites. Si no em necessita,
marxo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Com dir-li que sí –va pensar–, que sí que la necessitava. I tant! Que li
venia molt de gust sopar amb ella i potser acabar a casa seva, al llit;
trobar-hi algun escalf, algun gest humà que l’ajudés a remuntar aquell estat de
catatonia, aquell tedi permanent. Però, temorós de la resposta, es va limitar a
contestar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Res més per avui, Betty. Gràcies i fins demà. No oblidi de tancar els
llums de la recepció. Jo em quedo una estona a repassar algunes notes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">I així, un dia i un altre, amb aquella buidor, sense il·lusió ni
projecte. Feia un temps que la idea del suïcidi planava per la seva ment,
obrint-se pas entre les circumvolucions recremades del seu cervell. Li semblava
l’única sortida digna a aquella vida fosca i inert. Però, com fer-ho? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Un matí de març, un sol tímid entrava per les finestres del consultori
quan, en revisar la correspondència, va rescatar un sobre de l’Associació
Americana de Medicina. Era una invitació per al XXVè Congrés de Medicina
Interna de Denver, tot un clàssic de la professió. Primer, obligant-se a ser
coherent amb el seu estat depressiu crònic, va pensar en declinar. Tot i que,
ben mirat –va pensar–, aquesta podria ser la darrera oportunitat per reanimar el
cadàver errant en què s’havia convertit. Els congressos mèdics sempre tenien
una agenda oculta plena d’activitats atractives: àpats suculents, copes i,
sovint, trobades estimulants amb col·legues avorrides dels seus matrimonis. Què
hi podia perdre? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Al cap de dues setmanes –plenes de dubtes, això sí– ja era a bord del
vol DL0488 de <i>Delta Airlines </i>en
direcció al<i> Denver International Airport.</i>
Just abans d’aterrar, mentre contemplava per la finestreta l’<i>skyline</i> nocturn de la ciutat, les llums
hipnòtiques dels gratacels i les avingudes de lluïssor impossible, la vida que
bategava en tot aquell cosmos il·luminat van obrar el miracle en la seva ment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Sí –es va dir–, és això! Necessito donar una nova llum a la meva
existència, abocar-me a l’abisme del qu m'és desconegut: fer alguna bogeria que m’obligui
a reaccionar i oblidar les idees suïcides. Ara o mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Un cop a la zona d’arribades de l’aeroport, enmig de la gentada
multicolor que arrossegava maletes i il·lusions perdudes, li va cridar
l’atenció un home vestit de negre amb ulleres fosques que mantenia ben alt un
rètol amb el nom de Mr. Strauss. Alguna cosa el va atraure d’aquell personatge i,
sense pensar-s’ho dues vegades, s’hi va apropar, decidit. En veure’l, l’home va
abaixar el rètol, es va aclarir la gola i amb una veu de baríton li va
preguntar: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–És vostè Mr. Strauss? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Sí, ho sóc –respongué el doctor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Acompanyi’m, si és tan amable, Mr Strauss. Tot està disposat tal i com
vostè va sol·licitar –va dir l’home–. Està preparat, oi senyor?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">–Per descomptat que si! –va dir en Roberts fingint seguretat mentre es
preguntava què seria allò per al què havia d’estar preparat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Aviat ho sabria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Van caminar a pas ràpid fins a la zona d’aparcament. Esbufegant, en
Roberts amb prou feines podia seguir els passos d’aquell home. La camisa se li
enganxava al cos i notava com les gotes de suor li queien esquena avall. Per un
moment va reconèixer que potser sí que li calia baixar una mica de pes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan van arribar, els esperava una limusina negra que lluïa immaculada sota
els potents focus de l’aparcament. L’home li va obrir una de les portes amb
molta cerimònia i, un cop dins, l’ambient fresc i perfumat del vehicle el va
envoltar. Els seients eren de cuir negre, tan suaus al tacte com la pell d’un
infant. El moble-bar estava farcit d’ampolles de bon whisky i de gots de vidre
tallat de diferents mides, acompanyats d’una glaçonera plena a vessar. En el
centre del moble hi havia una capseta platejada decorada amb uns motius florals.
Li va recordar un pastiller del segle dinou que havia vist en un museu de Paris
(o era a Viena?). Una veritable joia. Era evident que s’havia fet un gran esforç
en cuidar cada detall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Es va posar còmode mentre el cotxe arrancava, plàcid. El dia naixia i el
silenci era total, tan sols sentia la seva respiració agitada per l’excitació
del moment: estava suplantant a un tal Mr. Strauss que, hores d’ara, encara estaria
palplantat a l’aeroport, esperant impacient. Va bellugar el cap com per
desfer-se d’aquells pensaments i va decidir servir-se una copa. Se la mereixia.
I s’ho volia prendre amb calma...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Mentre feia el primer glop d’un whisky excepcional, va poder veure com
el cotxe avançava veloç en direcció a l’autopista 36, cap al <i>Rocky Mountain National Park</i>. Estava
expectant, es dirigien cap a les Rocalloses, un indret que sempre havia volgut conèixer,
un lloc màgic que havia estat el decorat imaginari de les seves aventures infantils.
Allò estava resultant millor del que s’esperava!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Aclofat al seient, va recórrer amb la mirada l’interior capitonat de la
limusina i es va fixar novament en la capseta platejada del moble-bar. La va
obrir. Dins, tres compartiments idèntics acollien petites píndoles de colors,
brillants i atractives. Pel que li semblava, la majoria eren ansiolítics i
també hi havia un grapat de barbitúrics. Va agafar una de color magenta i la va engolir amb el whisky,
que va baixar dolçament per la gola deixant-li un regust de fusta fumada i
canyella. Contra tot pronòstic i per primer cop en molt de temps s’estava
començant a relaxar de debò. Va fer un altre xarrup i va recolzar les cames
damunt del seient del davant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">El cotxe havia iniciat l’ascens cap a les muntanyes. A través de la
finestra, un mosaic amb tots els colors del verd li regalava els ulls. I per
acabar-ho d’adobar, el <i>Nocturn en si bemoll Menor</i> de Chopin va començar a
sonar, acompanyant la seva ment ensomniada i ja una mica tèrbola. Allò era el paradís
amb rodes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Poc a poc els pins negres deixaven pas a avets imponents. Tot i
l’estretor de la carretera, el cotxe seguia avançant a tota velocitat seguint
les corbes sinuoses del traçat amb mestria. En Roberts era feliç, lluny de tot i
de tothom, arribant al cim del món. Sentia com aquell vehicle i el que contenia
l’estaven reconciliant amb la vida. Al cap de vall, potser valia la pena de ser
viscuda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Van continuar ascendint uns quants quilòmetres més i, en arribar a un
petit altiplà, el cotxe es va aturar. L’home de negre va baixar tancant la
porta amb suavitat. El doctor, extasiat per la majestuositat del paisatge i els
efectes dels tòxics, podia notar com el cotxe seguia avançant. El que no veia
era que s’aproximava sense remei cap a un penya-segat que moria, molts metres
avall, en el cabalós riu Colorado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Després, un fort sotrac. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; mso-bidi-font-family: Arial;">Les darreres notes del <i>Nocturn</i> de Chopin es van fusionar amb els blaus i
verds que dansaven centrifugats a les finestres en el veloç descens. I llavors,
en la davallada cap a l’abisme, es va sentir millor que mai.</span><b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";"><o:p></o:p></span></b></div>
<br />Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-6875313424203742182016-07-24T18:53:00.002+02:002016-10-02T20:41:31.394+02:00El món a contrapèl<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<blockquote class="tr_bq">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Aquest relat va guanyar el </span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Premi Lletres de dones de relats curs </span></b><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">dels Premis Literaris Homilies d'Organyà 2016</span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;"> </span></b></blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUbC4M4g_xh_nprqzsG36KfVEh9hG9sFtO39uQBFt11vk-QdsrwVPzHLOnZw68cXe8O-lORf0eUBdEbXeZxXchXv9d_Bs1nXZB1bkhAbX8cxp255OFDEZG3u2gsaiUrkc4FpdL1kVBqFX/s1600/organya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUbC4M4g_xh_nprqzsG36KfVEh9hG9sFtO39uQBFt11vk-QdsrwVPzHLOnZw68cXe8O-lORf0eUBdEbXeZxXchXv9d_Bs1nXZB1bkhAbX8cxp255OFDEZG3u2gsaiUrkc4FpdL1kVBqFX/s400/organya.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10pt; text-align: right;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;"><b>Per a què ho llegeixis quan siguis gran </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">De nom, Ponça,
perquè la padrina se’n deia i cal que la menuda el dugui també. A la família,
la tradició d’anomenar així les nenes ve de molt lluny, segons diuen. Es
remunta a quan els rebesavis van fer cap a la vall i allà, envoltats de
muntanyes escarpades i xops fins al moll de l’os, s’hi van aixoplugar per no
moure-s’hi més. Perquè llavors plovia molt, i molt fort, i el torrent corria
ufanós, no pas com ara que és tot pedres i fullam marcit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Aquest nom li
farà bé, li van dir a la mare. I és que els noms fan les persones i amb un de
fort i eixerit el camí costerut de la vida pot ser un xic més planer. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Però la seva és
casa petita i amb prou feines se’n surten per poder menjar. Ara, que s’han quedat
soles, encara se’ls fa més difícil. Però qui dia passa, any empeny, com deia el
pare. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">La Ponça sempre el
recorda fent l’arri, arri, tatanet i ella volant sobre els seus genolls. Però en
té d’altres de records del pare, més tristos. Com quan el veia ajagut al llit, desmanegat,
amb el cos llarg i blanc com una estàtua de guix. I tot de sangoneres negres i
llefiscoses arrapades als braços. Al cap d’un temps, ja no hi va ser mai més i
la mare plorava dia i nit. I no ho ha deixat de fer, que encara que sigui
fluixet i d’amagat, ella ho sap.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Atrevida i
feréstega com és, de ben xica, ja fa la seva, que la mare prou feina té en
menar la casa i l’hort. En una llar sense home cal ser d’una fusta ben forta, i
més perquè es vegi bé des de fora, perquè forta, amb home o sense, una dona
sempre ho ha de ser. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">I no juga mai amb
nines. Corre pel bosc o per la llera resseca del riu. No s’esporugueix per res.
Puja als arbres, baixa pels barrancs, sempre amb els genolls repelats i amb el delit
de conèixer tot allò que s’amaga. La mare se la mira i se’n fa creus: d’on ha
sortit aquest argent viu? I tan tossuda com és! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; tab-stops: 163.5pt; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Algun
dia no em tornarà a casa –pensa amb una tristesa que se li fon als ulls–. Llavors
li demana que l'ajudi amb les feines, a veure si s’apaivaga una mica. La nena
se la mira, múrria, sense entendre perquè el món li va tant a contrapèl i li
diu si, mare i s’asseu a cosir o a pelar trumfos per a l’escudella. S’hi dedica,
concentrada, fins acabar, però amb el cap posat en mil cabòries que s’imagina
molt lluny de la vall, muntanyes enllà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">Perquè en té
moltes de ganes de sortir al món. La casa, el bosc i fins i tot les muntanyes
que tant s’estima se li fan petits de massa coneguts. Però la mare no ho entén:
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">–Què hi has
d’anar a buscar al món, beneita? A casa hi ha prou feina per a dues dones i més
que n’hi haguessin! Una noia com cal s’està a casa i fa el que li manen, sents?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;">I la tiba cada
cop més, buscant-li totes les obligacions possibles o li demana que l’acompanyi
a missa o que li faci una frega a les cames amb alcohol de timó. I la Ponça,
reclosa a desgrat, es va ensopint dia a dia, any rere any. Si la miren des de
fora, sembla com si s’anés amansint. Però només ella sap que, en el fons del
seu cor, ben amagada, encara hi viu la guspira que la manté viva: l’esperança
que, algun dia, el que hi ha més enllà de les muntanyes serà seu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: #0003;"><a href="https://www.dropbox.com/s/eik967f4qlvbbul/El%20m%C3%B3n%20a%20contrap%C3%A8l.pdf?dl=0" target="_blank">Segueix llegint</a> </span></div>
<br /><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: #0003; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;"></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-64380446179240329842016-05-05T20:12:00.000+02:002016-05-06T12:48:55.034+02:00La casa del molí<span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif; line-height: 115%; text-align: justify;">Quina joia
la de l’Ares quan s’apropava pel caminet i sentia, de lluny, els cops de les
pales de rentar contra la pedra, la xerrameca i els riures de les dones grans o
els crits enjogassats de les més joves que s’esquitxaven i es perseguien
cuita-corrents amb els davantals ben molls i els cabells perlats de sabó. Quina
joia gaudir de la llum del sol que s’escolava entre les fustes mig corcades del
taulat i es reflectia, ben blanca, en les petites ones de l’aigua.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJRU6s6s2nLctbf2GB1XZXutBI4G2GrVztvpOvkuPkHaR-C05MYWa3r38KnuEQu3XX19QWvYvW17_bT9PCBIaQRiBmm7BKff6k1g-ZC3kNSJjokJnHXT6GA3A97Nmh_O98K0ANf7oynJkm/s1600/moli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJRU6s6s2nLctbf2GB1XZXutBI4G2GrVztvpOvkuPkHaR-C05MYWa3r38KnuEQu3XX19QWvYvW17_bT9PCBIaQRiBmm7BKff6k1g-ZC3kNSJjokJnHXT6GA3A97Nmh_O98K0ANf7oynJkm/s400/moli.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">El safareig del poble, l’únic indret on hi
trobava consol. L’alegria em pujava a les galtes i als llavis, se m’enganxava
al coll i, com l’aigua fresca, s’enduia tota la brutícia dels meus dies. Allà,
envoltada per les bugaderes, em sentia neta i pura i blanca, com no recordava
haver estat mai. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">D’un temps
ençà, l’Ares malvivia a la casa del molí, amb la mare, la Nàsia, i en Pere el
moliner, un home malgirbat i coix a resultes d’una caiguda que sa mare va patir
just abans de parir-lo. O, si més no, això era el que ell explicava. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">De caràcter
agre, aquell home apaivagava el dolor que li produïa el seu cos esgarrat engolint
aiguardent o, quan no trobava res més, les infusions de reig bord de la Nàsia. En
els moments de sobrietat que lluïa de tant en tant, la lucidesa s’obria pas
dins el seu cap retornant-li el reflex de la seva deformitat. Llavors, volent amainar
la ràbia que li bullia per com n’era de tolit, escometia amb força contra
qualsevol que es creués en el seu camí, fos home, dona o gos. I sempre, sempre les
trobava a elles feinejant a la vora. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Sovint, després
d’atonyinar-les sense treva, tot d’una, esgotat per l’esforç, s’aturava i, amb
un darrer cop a la porta, marxava de cap a la taverna. Aquell era el moment en
què els ungüents de la Nàsia feien el seu servei guarint les ferides o els
membres esquinçats, amarant el seus cossos d’olor de terra humida i de molsa. En
aquelles estones de tendra intimitat, mare i filla, gaudien d’un bri de
felicitat que resplendia, feble, dins la foscor d’aquella casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Però l’horror
no acabava aquí. Sempre quan, abans de despuntar l’alba, en Pere tornava de la
taverna amb la fetor de l’aiguardent a l’alè i la roba molla de suor i de
rosada, ranquejant, s’esmunyia dins el jaç de l’Ares, que ofegava un fàstic
infinit mossegant el coixí i deixant-lo xop de saliva ensangonada. I així fins
que, amb la por i l’angúnia enganxades a la pell, va quedar prenyada. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Els dies
sumaven pes al seu ventre i, mentre un matí es rentava d’amagat amb l’aigua glaçada
del gibrell, la Nàsia va adonar-se d’aquella inflor evident. Davant d’aquella
visió, la ràbia i la culpa es barrejaren al seu pit com un beuratge metzinós, el
seu rostre marcit es va enfosquir encara més, com si l’ombra del diable l’hagués
travessat i les mans, cantelludes i aspres, se li van tibar amb un gest
esfereïdor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">I aquella mateixa nit la mare moria amb el
cap esberlat, després d’abraonar-se contra en Pere i haver-lo colpejat tan fort
com va ser capaç, la pobra, amb el seu cos esprimatxat i envellit pels molts
anys de menjar poc i triscar massa. Llavors, una tristor negra de nit sense
lluna es va fondre dins el meu pit, com ferro a la forja, i ja no en va sortir
mai més. Em vaig quedar sola amb aquell home a la casa del molí, amb una
criatura al ventre que jo no volia. I ell tampoc.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Per Nadal, l’Ares
paria una criatura bruna i petita. I tan bon punt va poder llevar-se, la va
embolcallar en un mocador de fer farcells i la va deixar a la vora del seu jaç,
al terra humit. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No se la mirava mai
gaire i, quan a la fi li posava un pit a la boca, era per fer callar aquell
crit de gat que no parava, estrident. De vegades, quan traginava per la casa o pel
molí, per no sentir els seus plors i adormir-la, se la penjava a l’esquena amb el
mocador i se’n oblidava, de tan menuda i prima com era<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">En ella hi veia els seus ulls, d’un verd
profund i fosc com l’aigua ennegrida del fons del pou. I n’era molt de rabiüda,
com ell, i es passava el dia plorant i cridant i només volia que xuclar-me la
vida com una sangonera. No volia tenir-la amb mi, aquella criatura no era meva.
Jo només l’havia parit i prou. Aquell bord havia capgirat la meva vida,
matant-me la mare i fent-me una criatura. I jo, em sentia com el no res.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Amb la
desesperança arrapada a l’ànima, un capvespre va tornar al safareig. El seu pit
ofegat per l’enyor de la mare i la seva espatlla carregada amb el pes d’un
petit farcell. Pel camí l’acompanyava el sol tot regalant els darrers reflexos
als seus ulls que, entornats i plorosos, intentaven esquivar-los. L’aigua del
safareig era ben clara, quasi transparent, només tacada per algun petit núvol
de sabó que li va fer enyorar un cop més l’alegria d’aquell indret. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Desitjava tant tornar a viure aquella joia!
Volia tornar a ser la nena que feia bugada i gaudia d’aquell món lluminós que,
per uns instants, m’allunyava de les ombres de la casa del molí. Volia
desfer-me del darrer llast que em mantenia presonera de la foscor. I fugir.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Lentament, desfà
el nus que lliga a la seva cintura el farcell col·locant-lo amb mans tremoloses
sobre l’aigua, com si esperés, d’alguna manera, que pogués surar. Però el
farcell s’enfonsa poc a poc movent-se com un peix fora de l’aigua, encongint-se
i estirant-se amb moviments ràpids. A la fi, un darrer moviment, ara ja més
lent, acompanya el so de l’aigua batent contra els murs del safareig. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 115%;">Però l’Ares
no ho sent. Fa estona que camina amb pas feixuc però decidit, sense mirar
enrere, cap a una altra llum, ben lluny de la casa del molí. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">____________________________________________</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Fotografia: </span><span class="ircsu"><span lang="CA">Paisatge. Autor: Jaime Cabus Cazorla</span></span></span></span></div>
<br />Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-22097186841258031472016-02-01T22:14:00.002+01:002017-11-18T18:56:32.985+01:00Tant se val [Homenatge a Vivian Maier]<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L'obra de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vivian_Maier"><b>Vivian Maier</b></a> em fascina. Avui fa 90 anys del seu naixement, un 1 de febrer de 1926 a Nova York. Dona enigmàtica i de gran talent, va fer milers de fotografies que, durant la seva vida, van romadre desconegudes. Fins que l'atzar va fer possible que, uns anys després de la seva mort, fossim afortunats i poguéssim conèixer la seva fantàstica obra. </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Una dona excèntrica amb un punt de vista particular. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">M'he inspirat en una de les seves fotografies per escriure aquest relat<i>.</i></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2LwlMl5qWH6_BgmyhNhBA1Lr8jLZy6h73114NIt18KEEGeQyeoukvmDNLuXS5DkWDgwXjRbSVU5QzdAmPGYTTH3iWu3ve0rpq0UgPDwUxBiM8CPLFKc4bXZ22QTPpUJ2cUnEqTh2M3Cd/s1600/port_street5_VM1954W03413-05-MC.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2LwlMl5qWH6_BgmyhNhBA1Lr8jLZy6h73114NIt18KEEGeQyeoukvmDNLuXS5DkWDgwXjRbSVU5QzdAmPGYTTH3iWu3ve0rpq0UgPDwUxBiM8CPLFKc4bXZ22QTPpUJ2cUnEqTh2M3Cd/s400/port_street5_VM1954W03413-05-MC.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: rgba(245 , 245 , 245 , 0.701961); color: #353535; font-family: "dinregular" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 12px; line-height: 19.5px;">October 31, 1954. New York, NY [</span><span style="color: #787878; font-family: "dinregular" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 11px; line-height: 1;">VM1954W03413-05-MC]</span><br />
<span style="color: #787878; font-family: "dinregular" , "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 11px; line-height: 1;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La calidesa de la llum del sol ens atreu, com arnes que s’apropen perillosament a una bombeta cremant. Encisades, esperem el nostre torn, com cada setmana. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Avui porto el meu maletí color plata, on hi guardo trossos de la meva vida, ben diferent de les bosses avorrides de les altres. I m’he posat el meu millor vestit i el barret de Lord Stamp&Taylor. Ens arrenglerem, totes ben empolainades. I mirem la gran portalada.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Avui vindrà. És el nostre aniversari de casament i mai no se n’oblida: sempre em compra clavellines vermelles, d’aquelles que són com la seda i, quan les toques, sembla que t’acaronin l’ànima. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però tant se val si no em du les flors. Ara mateix, tampoc sabria on col·locar-les.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Estreno el Rouge Rouge als llavis. És ben vermell, brillant i té un sabor tan dolç que no puc evitar llepar-me’l, poc a poc. Hauré de treure la barra del maletí, amb cura que no em caigui, i pintar-me una mica més. Encara que, sense mirall, segurament em quedarà ben tort. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però tant se val. Això a en James li és igual perquè m’estima. Molt.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Mary, la de l’abric beige, ha començat a cantar i jo això no ho puc sofrir. Sempre canta el mateix, sempre aquell tros de cançó insuportable: <i>Maria, Maria, I just met a girl named Maria. And suddenly that name will never be the same to me</i>. I ho repeteix deu, vint, trenta vegades, fins que, de sobte, emmudeix i ja no diu res més en tot el dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però tant se val si la Mary parla o no, si canta o no. Seguirem aquí dempeus, al sol, mirant la gran portalada. Esperant.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Començo a estar cansada i em sembla que les altres també ho estan. El sol em crema la cara i les sabates em fan mal. No sé quanta estona fa que som aquí: deu minuts, trenta, dues hores? Darrerament, el temps no té gaire sentit, se m’escola entre els dits i no puc comptar-lo bé. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Si, potser ara sí que m’he passat massa estona al sol. En James es deu haver perdut, com aquella vegada durant el viatge de nuvis quan va agafar la carretera equivocada i varem aparèixer on no ens esperava ningú. Jo estava aterrida perquè el motel de Philadelphia on vam fer nit es deia Ramada Inn i, no se perquè, aquell nom em feia por i em vaig passar la nit plorant. Ell em deia no passa res, no passa res i a l’endemà li vaig demanar de tornar a casa i tot va ser molt millor. Crec que va anar així.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La ma enguantada em sua i el maletí em pesa. La Mary ja ha marxat. Potser jo també hauria de marxar, si no, aviat vindrà la Gertrude i dirà que agafaré una insolació o que em torraré com un gall d’indi al forn. Ves, quines coses de dir! Una insolació, jo, que porto el millor barret protector que existeix, d’aquells que venen als magatzems Lord & Taylor de la Cinquena Avinguda. El millor del millor, sens dubte.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Gertrude ja ha arribat. S’ha acabat el temps. Cada vegada em sembla més curta l’estona que m’estic aquí, al sol i, en canvi, em sento tan acalorada que és com si se’m fongués el cervell. Em diu que he de marxar i que potser el proper dia en James sí vindrà. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però tant se val perquè llavors ja no serà el nostre aniversari.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Al maletí hi duc la darrera carta d’en James. Una que em va escriure fa temps, que deia has de ser forta i mirar de recuperar-te per mi, pels nens i tornar a casa. I jo ho vull fer tot això, si més no, provo de fer-ho cada dia, encara que no m’és gens fàcil. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Els meus peus són de plom i no em puc moure, em recolzo a la paret bullent i deixo el maletí a terra, ben a poc a poc, no fos cas que se’m trenqués el que hi duc dins i ja mai més pogués ser forta ni recuperar-me per ell i pels nens. Em trec les sabates, agafo el maletí i segueixo la Gertrude que camina davant meu com si fes saltirons amb els seus esclops blancs. Em somriu i va dient au va, que per avui ja n’hi ha prou. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Pujo les escales amb les sabates a una mà i el maletí a l’altra, suada i amb el barret de Lord & Taylor mig tort. Ja no queda ni rastre de Rouge Rouge als meus llavis, me’ls noto ressecs i inflats com dos globus tibants. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sí, me l’he de tornar a llegir, la carta d’en James; no voldria pas oblidar el que he de fer per tornar aviat a casa. De vegades, no ho recordo.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I, sense esma, seguint la Gertrude, passo sota el rètol de l’entrada on diu Pavelló de dones Saint Catherine i sé que aquesta nit tampoc no dormiré perquè aquest nom em fa por i sempre tinc moltes ganes de plorar i en James no hi és. I, segurament, mai més no tornarà. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però tant se val, perquè tampoc recordo la seva cara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-2358534694377232422015-10-31T19:39:00.001+01:002015-10-31T19:39:08.151+01:00Cor ardent<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOV8HG-E4iexUbWbOSKPDQFG5KXGI4hdnJim3LMy0hsspLrswnWnCYmUoAkZQa39wtBxSWyPX3ZLplfk8CJ48h-uwgtYmHU5lEZZHOhkkg6ztm3w5iGJWinQsw7UV-kCVJb5hNGSVxBfFO/s1600/Cor_ardent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOV8HG-E4iexUbWbOSKPDQFG5KXGI4hdnJim3LMy0hsspLrswnWnCYmUoAkZQa39wtBxSWyPX3ZLplfk8CJ48h-uwgtYmHU5lEZZHOhkkg6ztm3w5iGJWinQsw7UV-kCVJb5hNGSVxBfFO/s400/Cor_ardent.jpg" width="225" /></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Sempre havies dit que no volies cap
cerimònia religiosa. Les teves cendres s’havien d’enterrar a la Vall del Corb,
aquell raconet de la Garrotxa que tan estimaves. Formar part d’aquella terra negre,
aspra i porosa i ser dins d’aquell volcà apagat des de feia milers d’anys però
que - tu ho sabies molt bé - encara conservava el cor ardent. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;"> </span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">I t’agradava definir-te com a olotina
d’adopció. No perquè et sentissis adoptada per la ciutat, no: l’havies adoptat tu
a ella. Una ciutat per a la teva segona naixença, on solcar nous camins en la
teva maduresa. T’acompanyava l’amor d’un home amb qui vas obrir-te a un món de
sensacions, embolcallat per tots els tons del verd, per la pluja i la música de
les sardanes. “La meva joventut de veritat”, em deies. La que havia estat molt
més real que la viscuda en la trista grisor de la Barcelona dels anys trenta. Sí,
recordo molt bé com m’ho explicaves en aquelles tardes al teu pis del carrer de
les Moles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Però ara sóc aquí, en el teu comiat, enmig
d’una claror matisada per les fulles dels faigs, sentint la remor d’una petita
font. El so de l’aigua caient dolça i mansament, com acaronant les pedres, és
la música que ens acompanya. I em pregunto quina millor música podria haver
desitjat per a aquest moment. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Miro al cel i recordo, obligant-me a
fer-ho, que ella ja no hi és, i em puja un nus a la gola i sé que he de dir unes
paraules, perquè li dec, perquè cal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Jo, la néta gran, tantes vegades la
confident. L’àvia, l’esperit lliure que va ser, el seu cor ardent, definitivament
deslliurat de les cadenes que la malaltia i la vellesa li havien imposat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">I per fi, respiro fons i dic les paraules: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diuen que ningú mor si roman en el record dels
vius, d’una manera o altra. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I sabeu? l’àvia
no ha mort. El seu cor ardent és ben viu dins meu i segueix bategant en tot
allò que intento transmetre-li al meu fill cada dia.</span></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-62526953746677861142015-10-21T19:54:00.000+02:002015-10-21T19:54:52.679+02:00Akelarre<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhcCv0N9wi33tMyf9FAE0uc5G-OX6ghqnKPT3gzo-mjUM5G8UMDWVPikmn5Q17dDaTE5RRU_XDBzHW7U7IcKrWCSvxqw13hZXeDfZ8XKwFRdZ3IFxG1Mrsqe3Kpw_-VEI2rUOW2lOFxOc/s1600/Aquelarre_escombra.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhcCv0N9wi33tMyf9FAE0uc5G-OX6ghqnKPT3gzo-mjUM5G8UMDWVPikmn5Q17dDaTE5RRU_XDBzHW7U7IcKrWCSvxqw13hZXeDfZ8XKwFRdZ3IFxG1Mrsqe3Kpw_-VEI2rUOW2lOFxOc/s1600/Aquelarre_escombra.jpeg" /></a><span style="font-size: small;"><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;">Durant molts anys, he sofert, cap a la primavera, uns atacs que ara identifico amb precisió
però que, de jove, no sabia ben bé en què consistien</span><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;">. Una mena d’escalfor, com de febre, em pujava al cap.
El meu cos tremolava i, sense voler, se’m podia disparar un braç o una cama i
etzibar-li una bufetada o una cossa a qualsevol que fos a prop. Després, venien
els espasmes al baix ventre, que se’m enduria durant uns segons, i deixaven pas
a un intens i estrany plaer. Una onada calenta i dolça em començava entre les
cames i, com si d’una serp es tractés, em pujava molt lent i m’envaïa pam a
pam. A voltes, m’arribava fins als pits, que, fins i tot, em regalimaven. Veia
les comares que ballaven al meu voltant enriolades, amb el cos ben estovat, com
la roba al safareig quan la piques amb la pala. I sucant un cop més el pal amb
l’herba talpera, me’l ficaven ben endins i cridaven: </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;">- Au va, nena, que així et
veurà i vindrà! </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;">I de la negror que ens envoltava, sols esquitxada per
les espurnes de la foguera, apareixia ell amb aquell cos fort, nu i ple de pel.
Les brases dels seus ulls se’m ficaven dins l’ànima com la pluja mansa penetra
en la terra i l’assaona. Molt suau, però amb mans fermes, m’acaronava i
m’omplia el cos amb el seu i, llavors, ja no volia <span> </span>res més: només que aquella pressió al ventre i
aquelles onades de plaer i més plaer no paressin mai. Fins que, de sobte,
acabava amb un darrer embat i es fonia en la fosca deixant-me a terra,
desmanegada com un parrac, plena i satisfeta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;">____________________________________________________________________<span style="font-size: x-small;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="background: white none repeat scroll 0% 0%; color: #222222; font-family: "Century Gothic"; line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">Fotografia: @AquelarreMX (Aquelarre Mexico)</span> </span></span></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-56281970519940084172015-09-26T19:07:00.000+02:002015-09-28T09:21:33.952+02:00El Crack<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; text-align: justify;">No es pot negar
que en Howard havia estat un home molt atractiu. I encara m’ho va semblar més aquella
nit quan me'l mirava, entre els efluvis del </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">xampagne</i><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; text-align: justify;">, mentre jeia estès al carrer, a la cruïlla entre la 96 i
Broadway.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">En Howard ho
tenia tot. I més que res, diners. </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKN4JwoKOL65xaCZrkw-0wSzijFJXAGMNBnxgQ2bb8UtwDXWuPOzD8xNDqcZoJ3qC3FsEeFRRccaoau63rXRfalI-wIr2amerjc2MbgUu6xllPiv3qF8h5p8Wh7FOmbZ5xYokaJanKKEU/s1600/Pussycat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKN4JwoKOL65xaCZrkw-0wSzijFJXAGMNBnxgQ2bb8UtwDXWuPOzD8xNDqcZoJ3qC3FsEeFRRccaoau63rXRfalI-wIr2amerjc2MbgUu6xllPiv3qF8h5p8Wh7FOmbZ5xYokaJanKKEU/s320/Pussycat.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Ell sabia que la
seva fortuna va ser, per a mi, el principal element d’atracció. No me’n havia
amagat mai. Després, però, un cop l’enlluernament dels dòlars em va deixar
veure-hi millor, la resta de les seves virtuts se’m van fer evidents. I sí, em
vaig enamorar perdudament. O, si més no, ho semblava.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">En Howard havia
nascut, com se sol dir (i perdonin l’expressió), amb la flor al cul. Fill d’un
magnat de la fabricació de guants de qualitat no li havia calgut treballar
gaire: es va trobar la pasta feta. Però, emprenedor i arriscat com era, havia aconseguit
ampliar el negoci i la fortuna familiars amb inversions aquí i allà que li
havien donat excel·lents beneficis. Es pot ben dir que en Howard es menjava,
literalment, el món. I, a les nits, també a mi.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">L’any 1928 em va
demanar que ens caséssim i jo, és clar, no tenia cap motiu per negar-m’hi. Durant
els primers mesos de casats, no escatimava esforços per fer-me feliç: tot era
poc per a la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pussycat</i>. Jo odiava
aquell nom, però me’n cuidava prou de no fer-li notar. Sempre he pensat que cal
apreciar els regals que et fa la vida sense escarafalls.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Quan s’apropava
el nostre primer aniversari de casament va insistir a organitzar una gran festa.
Volia que fos una festa molt especial. Darrerament, però, en Howard havia estat
una mica distant. Passava moltes nits a l’oficina (o si més no, això és el que
em deia) i, quan era a casa, parlava constantment per telèfon (sobre un paio
anomenat <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Dow Jones</span> o una cosa
assemblada). Després penjava i feia un posat molt moix. Tot plegat, una murga i
un avorriment.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">El 8 de novembre
de 1929 va arribar el gran dia: la magnífica festa del nostre primer
aniversari. Hi havia de tot i de qualitat. Fins i tot va contractar uns actors
que, disfressats amb caps d’elefant i amb només un coll de camisa, corbata i un
petit calçotet feien les delícies de les senyores. I tot perquè ell sabia de
les meves fantasies sexuals amb els “homes-elefant”... </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Després, va
aparèixer l’espectacular pastís de maduixa i nata, que em va portar ell mateix fins
a la taula, amb un enorme número 1 de sucre al cap de munt. I somreia d’aquella
manera tan encantadora mentre demanava ampolles i més ampolles de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Veuve Clicquot</i>, el meu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">xampagne</i> favorit. </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Però, cap a mitja
nit, va desaparèixer de la festa. Em va semblar estrany: no era propi d’ell
marxar sense dir-me res i més quan encara havíem de bufar junts l’espelma. </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">El que va passar
després ho recordo en una nebulosa etílica. Algú que havia sortit a la
terrassa, tot i el fred, va deixar anar un crit esfereïdor en veure el meu
marit aixecar la cama dreta per passar-la per sobre de la barana i deixar-se
caure al buit. Va aterrar 13 pisos més avall i, per descomptat, no ho va poder
explicar.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Durant el
funeral, en James, el seu assessor financer i vell amic, se’m va apropar per
informar-me, molt breument, de la situació econòmica del meu difunt marit: en
Howard estava completament arruïnat a conseqüència de la gran fallida de la
borsa i ho havia perdut tot, inclosa l’empresa de guants de qualitat del seu
pare. </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Tot i que sóc una
supervivent nata, reconec que em costa adaptar-me a la meva nova situació de
vídua arruïnada. Però el que porto pitjor de tot és la ràbia que em fa que em
deixés, a mi, a la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pussycat,</i>
sense ni un duro i havent de tornar, un cop més, a la casella de sortida.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA"> _________________________________________________________</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century Gothic";"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: x-small;">Il.lustració: quadre d'Ignasi Blanc, pintat per al primer aniversari de la revista digital Catorze.cat</span></span></div>
</div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-25970038153024616662015-09-01T13:29:00.000+02:002015-09-01T13:32:14.643+02:00Grenyes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwr0F7KdHsb-37SbUtPRLXnrs44RgdroK94UHiVBe5t0EoYhHNM8RNtf0CQNkOcLOYdkD7skGNDqBBaP-RkqU3dtOwyYyQBVWQ_p2P0hDhFQx4QRNOCfmYrI144Sr5bfT7oYbDauEJzlqR/s1600/cua+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwr0F7KdHsb-37SbUtPRLXnrs44RgdroK94UHiVBe5t0EoYhHNM8RNtf0CQNkOcLOYdkD7skGNDqBBaP-RkqU3dtOwyYyQBVWQ_p2P0hDhFQx4QRNOCfmYrI144Sr5bfT7oYbDauEJzlqR/s400/cua+%25282%2529.jpg" width="237" /></a><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Corria l’any 76 del segle passat
a l’Escola Gretel, un petit centre concertat i laic d’un barri de l’Eixample, a
Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L’Escola Gretel tenia un estil educatiu
basat en el següent corol·lari: si ets llest i sempre fas el que et manen, triomfes,
però si tens alguna dificultat o et costa seguir les classes o ets una mica
lent, prepara’t per patir perquè està més que clar que “és culpa teva” i que
“no t’esforces prou”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest era, si es pot dir així,
l’ideari pedagògic del centre. Els alumnes el trobaven d’allò més normal potser
perquè no havien conegut res més... Hem de tenir en compte que l’any anterior
havia mort Franco – sí, aquell que deien que tenia “<i>el culo blanco</i>” - i els aires que corrien no havien estat
precisament proclius a fomentar l’esperit crític i la independència de
pensament en els alumnes (i tampoc en els seus pares).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquell any, la directora, la
temible senyoreta Elena (també coneguda com “<i>la Gorda</i>”), havia iniciat una creuada escolar de les seves: obligar
a totes les nenes a portar el cabell recollit en una cua, o dues, o un monyo, o,
si calia, tallat “<i>a lo chico</i>” o al zero,
tan se valia, mentre desapareguessin de la seva vista el que ella anomenava
grenyes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I davant de l’amenaça d’atac,
l’estratègia de defensa: en lloc de sucumbir i portar els cabells recollits de
casa (això mai!), les nenes duien sempre una goma elàstica al canell i, tan bon
punt s’albirava la senyoreta Elena entrant per sorpresa a la classe (era el seu
cop d’efecte preferit) o al passadís anant cap al gimnàs o en qualsevol altre
lloc, feien lliscar la goma amb la mà contrària i, ràpidament sense que es
notés, ja tenien feta una improvisada cua baixa, de vegades no gaire
aconseguida, però que feia l’efecte buscat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però, per a la Glòria Rubio, aquella
estratègia no servia...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La Glòria era una nena tímida,
una mica aturadeta i no gaire bona estudiant. Era una bona noia i no causava
problemes, però era de les que la senyoreta Elena i la resta de l’equip docent
catalogava com de les “lentes”. Veredicte: culpable. La Glòria no s’esforçava
prou, no volia treballar bé, no feia els deures perquè, tot i que ho entenia
tot, no li donava la “real gana” de fer-los, etc. Aquesta era la distorsionada
interpretació dels fets que s’acostumava a fer en aquella Escola davant d’una
persona amb dificultats d’aprenentatge i certs problemes de relació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però és que la Glòria,
efectivament, era lenta de reflexes. Era incapaç de reaccionar amb la rapidesa que
calia per fer-se la cua. O, encara pitjor, hi havia dies que s’oblidava de
portar la goma i llavors tot intent de dissimular la seva preciosa i abundant melena
resultava del tot inútil. Per tant, era l’única nena que quedava amb els cabells
sense recollir després de les batudes d’observació capil·lar. I, és clar, la
senyoreta Elena la va acabar tenint – encara més – en el seu punt de mira.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Cal dir que aquest tipus
d’experiències de persecució a què sotmetia als alumnes la directora, fomentava
el seu esperit d’equip, com qui necessita unir-se davant de l’enemic o de
l’opressor. De fet, existia un pacte de suport mutu per cobrir els errors o les
mancances de qualsevol membre del grup, per solidaritat i com a única resposta
rebel a les injustes actuacions de la directora. Per això, moltes vegades,
davant la impossibilitat de la Glòria de fer-se la cua amb prou celeritat, la
companya de darrera seu li subjectava dissimuladament els cabells per tal que,
per davant, fes l’efecte de què els duia convenientment recollits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però, ai, de vegades això tampoc
funcionava davant dels escrutadors ulls de la senyoreta Elena i, un cop més, la
Glòria quedava al descobert i era avisada per enèsima vegada: a la propera, hi
hauria represàlies fortes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I les represàlies consistirien en
tallar-li els cabells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És clar que ningú no es pensava
que això pogués arribar a passar. Tot i les barbaritats que s’havien vist fer a
l’Elena, no la creien capaç de complir aquella amenaça. I la pobra Glòria,
també s’ho devia creure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Fins que un dia gris i enganxós,
d’aquells que a Barcelona són habituals quan cauen quatre gotes mal contades i
la humitat fa que al terra li costi molt d’assecar-se - un dia especialment
pesat que devia provocar un empitjorament en el, ja de per sí, agre caràcter de
la senyoreta Elena – la Glòria va tornar a oblidar-se la goma. I l’Elena, més
que enxampar-la per atzar, la va <i>voler</i>
enxampar i així tenir l’excusa perfecte per deixar anar els seus impulsos més
sàdics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La directora va fer pujar la
Glòria a la tarima de la classe, ben a la vista de tothom, ben elevada. I davant
les cares d’horror dels alumnes, tot brandant unes tisores d’una mida
considerable, va exclamar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">- <i>Ja t’he avisat moltes vegades, Rubio!! Et vaig dir que te’ls tallaria!<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> A la qual cosa, la Glòria, desfeta en llàgrimes
i sanglots, contestà amb un fil de veu: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">- No ho faré més senyoreta Elena, li prometo. Per favor, no!!<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I txas!, amb un tall ràpid i sec,
un floc ben gruixut de la bonica melena de la Glòria va caure a terra, com a
càmera lenta, quasi pel per pel. En aquell instant terrible i violent, va
semblar que el temps s’aturava. La Glòria intentava recollir, inútilment, els seus
cabells de terra mentre seguia plorant inconsolable. La senyoreta Elena va
sortir d’una revolada de la classe amb un fort cop de porta. La resta, impactats,
intentaven assimilar el que havien vist i, alguns, també ploraven en silenci.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Després d’aquell dia, la Glòria
Rubio no va tornar mai més. </span><o:p></o:p></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-66050460807064514602015-08-03T14:36:00.000+02:002015-08-03T14:36:00.141+02:00Metro<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Estimular l’escriptura,
trobar tema i desenvolupar-lo, té també la seva tècnica. Així ens ho ha mostrat
la <a href="http://jenndiaz.com/">Jenn Díaz</a> (@JnnDiaz) en el taller #vidareciclada de <a href="http://catorze.naciodigital.cat/">Catorze Cultura viva</a>. Una fotografia pot ser un excel·lent
element per treballar. Aquí deixo el microrelat ràpid que em va suggerir
aquesta fotografia de Walker Evans. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicUjxYc6MKHS-LxTnaEJKQCFKgH_RNWKgDBlgx6HrC7TMGUvfBF4VGBqqi8Tt5Y5Swny9QPBmYFMFhEzApCmFL-SRuC3yfpqr5KJLjoPYGnRuJlHreL_iPF1u49RatTZC3c24BdJv1v-lt/s1600/metro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicUjxYc6MKHS-LxTnaEJKQCFKgH_RNWKgDBlgx6HrC7TMGUvfBF4VGBqqi8Tt5Y5Swny9QPBmYFMFhEzApCmFL-SRuC3yfpqr5KJLjoPYGnRuJlHreL_iPF1u49RatTZC3c24BdJv1v-lt/s400/metro.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La Mary i la Rose es coneixen en un vagó del metro que les du
a Manhattan cada dia, on totes dues treballen; una en un despatx d’advocats,
l’altra en uns grans magatzems. Comencen a intimar poc a poc, dia a dia, fins
que consoliden una amistat ferma. De vegades queden per fer un cafè després de
la feina o van al cinema algun vespre, però no gaire més. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Totes dues tenen vides complicades que les lliguen a una
existència grisa i quadriculada. La seva relació se centra en la mitja hora
diària que comparteixen en el vagó del metro, sempre el mateix: el tercer
comptant des de l’inici del tren. Aquell moment és el millor del dia i totes
dues l’esperen amb delit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquell matí, les confidències que es fan durant la “seva”
mitja hora, que sempre els sembla tan curta, canvien de rumb. La Mary, somrient
confiada, deixa anar tot el que fa tant de temps amaga en el seu cor i que,
ara, com un torrent inabastable surt de la seva boca, quasi sense ni pensar-ho,
quasi sense voler.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 115%;">La Rose no se la mira, tan sols l’escolta, una mica astorada.
En un primer moment, aquella confessió inesperada la desconcerta, però </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 115%;">després, sota l’abric gruixut, la seva mà
busca la de Mary en un anhel de contacte...</span></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-63049054564639282552015-07-27T16:19:00.000+02:002015-07-29T13:48:19.527+02:00L'abandó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpF-RM50xkYjkQ1R2-1BcGpneZlwZBVL9vezX99zKad8AQG3NrDmbMgNWcR9_9IVYtfof25rjoCmMQfKadBd59_CPXBxQRVUWN2Ap2KkpYfGbyRkDq6SnUmrLIK-AAJ4MBN24dM5BFMT7/s1600/august-sander-irm%25C3%25A3s-c-1930.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpF-RM50xkYjkQ1R2-1BcGpneZlwZBVL9vezX99zKad8AQG3NrDmbMgNWcR9_9IVYtfof25rjoCmMQfKadBd59_CPXBxQRVUWN2Ap2KkpYfGbyRkDq6SnUmrLIK-AAJ4MBN24dM5BFMT7/s400/august-sander-irm%25C3%25A3s-c-1930.jpg" width="295" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Aquell dia, al matí, la Júlia, la
meva germana de quatre anys, va caure i es va fer mal... però va ser sense
voler. En realitat, va ser ella qui em va demanar que la “fes rodar”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">“Rodar” era un joc que ens havíem
inventat feia poc i que consistia a agafar-la per les mans i aixecar-la fent-la
voleiar donant voltes. Era tan menudeta i pesava tan poc, que jo, que tampoc
era una gran cosa, la podia fer volar força estona. I aquell dissabte - recordo
perfectament que era dissabte perquè era el dia en que feien el Ball de Festa Major
a l’envelat i sempre ho fan en dissabte -, doncs aquell dissabte, deia, potser
havia esmorzat millor que mai perquè vaig tenir a la Júlia donant voltes i més voltes
fins que no vaig poder més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">I, és clar, quan la vaig deixar a
terra, entre rialles i crits de “més, més”, va començar a fer tentines, talment
com si estigués beguda, va donar tres passes insegures i va caure de cap contra
el canto del moblet de costura de l’àvia. I pam! cop al cap, plors i xiscles,
i, com a resultat, un nyanyo considerable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">La meva mare, que feinejava a la
cuina, va venir corrents amb el drap a la mà, alertada pels crits que no
paraven. Així que, després de calmar a la Júlia, posar-li un mica d’aigua al
nyanyo, i esbrinar l’origen del l’accident, em cau una bronca monumental per
ser tan irresponsable-i-poca-solta i un
ja-ets-massa-gran-per-aquestes-tonteries. També hi ha va haver un amenaçant
quan-vingui-ton-pare-ja veuràs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">No cal dir que el dinar va ser
terrible. La Júlia, de tant en tant, encara sanglotava, instal·lada en una
posició de poder sobre mi, que va intentar dilatar tot el possible forçant
algun esgarip i tocant-se el nyanyo amb cara de dolor. El meu pare brandava el
cap com dient “què en farem d’aquesta delinqüent en potència”. La meva mare ni
em mirava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Em sentia molt malament. Havia
decebut i ferit tothom i, condemnada a l’ostracisme, em vaig tancar a la meva
habitació tota la tarda (ni tan sols vaig sortir per veure el meu programa
preferit del televisió, que la Júlia sí que va gaudir estirada al sofà i sense
recordar ja el motiu d’aquell desgavell familiar).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Al vespre tampoc vaig sortir per
sopar i, finalment, em vaig adormir vestida sobre el llit, amb el coixí xop per
les llàgrimes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Cap a les tres de la matinada, de
sobte, em desperto espantada per un sorolls com de música llunyana. La meva
germana dormia tranquil·la al seu llit i, fins i tot, semblava estar tenint un
somni força agradable, per com somreia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Vaig tenir una sensació estranya i,
no sé ben bé perquè, vaig córrer a l’habitació dels meus pares. No hi eren. Se’m
va encongir el cor mentre el meu cap bullia buscant el motiu d’aquella
absència. Potser havien sortit a comprar. No, no pot ser, a aquestes hores les
botigues no estan obertes. A casa de la tieta? Tampoc, els tiets són fora, de
vacances. Sempre marxen per la Festa Major... I així fins trobar mil i un
motius, tots impossibles, tots descartats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">De sobte, vaig recordar... Feia
només unes hores havia decebut els meus pares, havia fet mal a la meva germana,
tothom ja sabia el tipus de nena monstruosa que podia arribar a ser. Se
n’havien adonat per fi. I no mereixia tenir aquella família. Sí, era això, els
meus pares ja no volien tenir-me per filla i m’havien abandonat. Oh! No pot
ser, això és terrible. Tornaran, segur, m’ho estic imaginant tot... El que no
m’acabava de quadrar era que també havien abandonat la meva germana que era la
víctima i no el botxí, el botxí era jo!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">L’única solució que se’m va ocórrer
va ser demanar aixopluc a casa dels veïns del davant. La senyora Maria i el seu
marit sempre ens feien petits obsequis i, de vegades, ens havien convidat a
berenar a casa seva... Segurament ells sí que em voldrien, m’acollirien de bon
grat (bé, a mi i a la meva germana). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Corro a l’habitació per despertar la
Júlia i dir-li que els pares no hi són. Es posa a plorar i intento calmar-la
com puc... per poca estona, perquè jo també començo a plorar, i ben fort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Quan trucàvem a la porta dels veïns
gairebé ja devien ser les quatre de la matinada. La cara de la senyora Maria en
obrir i la dels pares apareixent al replà de l’escala tot sortint de l’ascensor
i veient-nos allà plorant i demanant a la senyora Maria d’entrar a casa seva, són
dignes de ser relatats en una altra història.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Després de disculpar-se amb la senyora
Maria, i mentre entràvem a casa, tots una mica més alleujats, vaig sentir com
la meva mare li deia al meu pare: “Veus, Manel? Ja t’havia dit que no era bona
idea baixar a l’envelat a ballar i deixar les nenes dormint! “<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif";">_________________________________________________________</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: x-small;">El meu agraïment a l'<b><a href="https://www.facebook.com/albaorra?ref=ts&fref=ts">Alba Orra</a></b>, per cedir-me el seu record i permetre'm reciclar</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: x-small;">-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: <b>August Sande</b>r, 1930</span></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-24152039375480158302015-07-21T16:08:00.000+02:002015-07-27T16:20:06.556+02:00Por<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; text-align: justify;">Aquell estiu ho tenia clar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Vaig decidir que acceptaria totes
les propostes de nous jocs i d’aventures que em proposessin. S’havia acabat
allò de ser la nena de “Can Fanga”, poruga, de la que tothom se’n reia perquè
parlava amb la boca molt oberta i s’arrugava a la primera de canvi. Havia de
fer com ells, parlar com ells. Pujar als arbres, recollir fulles de morera per
alimentar als cucs de seda (eeecss!), tirar-me a la part fonda del riu, dir
“la meu mare” i no “la meva mare”. Tot per sentir-me una més, per ser una
olotina-valenta-atrevida com les altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Cada proposta era un nou repte
que, amb esforç, anava superant. Estava contenta: dia a dia em veia més acceptada, més integrada.
I ja no tenia tanta por.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fins aquell dia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Pel matí, un dels nois del grup,
el que era el més gran i el que a mi, secretament, més m’agradava, va proposar
una nova aventura: una excursió fins a
la fàbrica abandonada i, un cop allà, entrar-hi. Duríem entrepans per berenar i
vaig pensar que demanaria a l’àvia que me’l fes de gelea de tres colors,
d’aquella tan bona i que la mare, a Barcelona, no comprava mai. El pla era
fantàstic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ShN7q9wKNVTMfJD5MWtdwSSaDvStnPNGY3LfBbp3nl9n1gv8YW5wP6yrxsC5BfXk-uI8MQokiCoWugx1dtWnjAT8S0pUt6vYfJ885jH4SkqAbuafBbnwlPgkRFJB_B0H46tYtyKq6eY3/s1600/F%25C3%25A0brica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ShN7q9wKNVTMfJD5MWtdwSSaDvStnPNGY3LfBbp3nl9n1gv8YW5wP6yrxsC5BfXk-uI8MQokiCoWugx1dtWnjAT8S0pUt6vYfJ885jH4SkqAbuafBbnwlPgkRFJB_B0H46tYtyKq6eY3/s200/F%25C3%25A0brica.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">A l’hora convinguda ens vam trobar
al llindar de la carretera que menava als afores de la ciutat i, entre
corredisses i rialles, vam fer el camí fins albirar la gran fàbrica, enorme,
fosca, amb els finestrals de vidres trencats per les pedrades. Una porta
lateral de fusta, mig podrida per l’excés d’humitat i pels anys
d’abandonament, havia cedit i deixava
una escletxa prou ampla perquè tots ens hi esmunyíssim dins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I un cop allà, la foscor més
absoluta, tan sols esquitxada en alguns racons pels febles rajos de llum que s’escolava
pels finestrals, massa amunt per il·luminar un lloc tan immens. Poc a poc
avançàvem quasi a les palpentes, sense saber ben bé què ens podíem esperar.
Alguns ens agafàvem de les mans, mentre que altres feien el fatxenda i
s’empentaven enmig de crits i esgarips
que retrunyien en la buidor de l’espai. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Caminàvem pels passadissos de la
fàbrica, entre el que semblaven uns prestatges altíssims en els que reposaven
objectes informes... fins que vaig tocar-ne un, sense voler: un objecte dur i
fred semblant a la mà d’un mort, amb dits i tot. Vaig fer un crit mig ofegat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">De sobte, ho vàrem veure: estàvem
envoltats de braços, cames amputades, cossos a mig fer, caps i bustos amb cares
de patiment, tots ben blancs, d’un blanc
grisós, com esvaït. La fàbrica era plena d’objectes d’imatgeria religiosa mig
trencats o a mig fer però amb la capacitat d’aterrir ben sencera. A partir
d’aquell moment tot van ser corredisses per veure qui arribava abans a la porta
de fusta podrida que ens havia permès entrar i que, ara, semblava que ens volia
fer difícil trobar-la i sortir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Panteixant i excitats per la por
i pels nostres propis xiscles, vam aconseguir fer cap a la llum de la
tarda, que ens va acollir, càlida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Asseguts a la gespa que envoltava
l’edifici i ja més encalmats, vam concloure que, definitivament, havia estat la
millor aventura de tot l’estiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tots havíem gaudit de l’esfereïdora
experiència, de l’excitació que la por ens havia provocat i d’aquella barreja
de plaer i dolor que només el terror i el sexe poden conjurar. Havia tingut
por, un cop més, però era una por diferent, una por que m’unia a la resta dels
meus companys. Una por que em definia, ara ja del tot, com una més del grup.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Al cap de pocs dies hi vam
tornar, més coneixedors del que buscàvem i del que podíem trobar. Vam explorar tota
la fàbrica, de dalt a baix, juganers, amb la confiança de qui trepitja terreny
conegut.</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">I va ser aquell dia que em vaig
endur la mare de Déu, una imatge petita que vaig pintar a casa de l’àvia amb
colors ben vius perquè perdés aquella blancor mortuòria i que, quaranta anys
després, encara conservo. Quan la miro, no puc evitar que un eco llunyà d’aquella
por encara em recorri l’espinada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">_______________________________________________________</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: @Cumclavis</span></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-82812557140543335852015-05-28T21:07:00.002+02:002015-05-28T21:09:09.163+02:00Relat (o de com vam viure la presentació del llibre "Més petits grans relats")<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTK5LDSdc1yVzKHYfg1nK4pOAQYR5YqxVwH80FgRMv909gsXI240sHMImhzuHbL-GYiDq2uUaHrlLK2UKTcliYdLBfOdf2lCwWUIGOYTj-uiSd5Ut_62OmJxUtgSXNiHFFLw3PNYiIrn1N/s1600/002-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTK5LDSdc1yVzKHYfg1nK4pOAQYR5YqxVwH80FgRMv909gsXI240sHMImhzuHbL-GYiDq2uUaHrlLK2UKTcliYdLBfOdf2lCwWUIGOYTj-uiSd5Ut_62OmJxUtgSXNiHFFLw3PNYiIrn1N/s320/002-001.JPG" width="213" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Arribem a Terrassa massa d’hora. Jo volia sortir
amb prou temps de Barcelona, per allò de si no acabo de trobar la carretera, de
si no trobo aparcament a prop,...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Així doncs decidim fer un cafè (jo) i una
orxata (l’Arnau) a un bar del costat del Centre Cultural de Terrassa. Un bar
que era com un tub metàl·lic gegant tallat per la meitat i posat cap per avall.
Molt industrial. Molt terrassenc.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Entrem a la petita sala uns vint minuts abans
de l’hora de començar l’acte perquè els de <a href="http://www.platypusarts.es/"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Platypus Arts</i></a> ens havien demanat als autors que arribéssim amb antelació per poder lliurar-nos
un exemplar del llibre. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">I ja el tenia a les mans! Amb aquella
combinació de negre i vermell amb uns puntets de blanc, em va semblar molt
elegant. Vaig trobar que m’esqueia. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Si s’obre el llibre més o menys per la meitat,
trobes el meu relat: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://mnkpages.blogspot.com.es/2010/03/prisa.html">Prisa</a>.</i> És dels
relats més curts del llibre, potser és el més curt de tots. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Crec que això és el que deuria fer l’actriu<a href="http://www.paperstreet.es/portfolio/rosa-boladeras/"> Rosa Boladeras</a>: obrir el llibre més o menys per la meitat i escollir el relat que
llegiria en l’acte de presentació, en aquella sala petita, amb un públic no
gaire nombrós. Va resultar aquell tan curtet,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Prisa</i>.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">En aquell moment, escoltar la Rosa llegir el meu
relat em var emocionar més que si l’hagués estat llegint la mateixa Clara
Segura a l’escenari de la Sala Gran del TNC! L’Arnau no parava de fer-li fotos,
tot emocionat de poder contemplar tan de prop a una de les seves actrius
favorites de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Riera_%28s%C3%A8rie%29"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Riera</i></a>.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span lang="CA">Va ser un acte curt, però intens i emocionant.
Com han de ser les coses bones. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
_________</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA">Agraïments: Gràcies a Platypus Arts i a l’Editorial Airda
per seleccionar el meu relat i per l’oportunitat de veure'l editat en paper. </span></span></i></div>
Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-63664359296945328462012-09-03T18:28:00.002+02:002012-09-03T18:28:33.658+02:00Ultramort (Baix Empordà). Plaça de l'església.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU9l8riEn2UoYxUC8jx0QBPbzzrBuTyreiD2w9oKBr8HQVD2_JugObEqJiVLkXHKqEGaxalS26Yz2ZfLJyqKQ7BHGz0mKJQPulfRPm4oXOpoRWF8dt4bYxhOGKt7SndXi3xNzzUFM4mMAd/s1600/Pla%C3%A7a+esgl%C3%A9sia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU9l8riEn2UoYxUC8jx0QBPbzzrBuTyreiD2w9oKBr8HQVD2_JugObEqJiVLkXHKqEGaxalS26Yz2ZfLJyqKQ7BHGz0mKJQPulfRPm4oXOpoRWF8dt4bYxhOGKt7SndXi3xNzzUFM4mMAd/s640/Pla%C3%A7a+esgl%C3%A9sia.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-57585581413689926232012-08-15T20:39:00.000+02:002012-08-15T20:39:12.283+02:00Font anònima a Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwz3eNMhH8pXwLwKhQ0Lz8hU22ombEaOvo3yS5ReqA1oP6uK-5MSHgLpuz1YowYvLz52H5zKhizWIRyJAQOy3h3AXW2HmRgQGjsawbf8hbfIRieKuBKU8RyXC4RzWzsNQXRDwNLc9N1Zld/s1600/fontBCN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwz3eNMhH8pXwLwKhQ0Lz8hU22ombEaOvo3yS5ReqA1oP6uK-5MSHgLpuz1YowYvLz52H5zKhizWIRyJAQOy3h3AXW2HmRgQGjsawbf8hbfIRieKuBKU8RyXC4RzWzsNQXRDwNLc9N1Zld/s640/fontBCN.jpg" width="426" /></a></div><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-61431104659677172942012-05-30T21:11:00.002+02:002012-05-30T21:13:02.728+02:00Gelats a l'antiga a La Selva de Mar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirV72DiFjisv-mnpPCNK3Q5v8IidVz_f4eaL66CIhABmiUVYarSYyFnesHNt3ORyykrazv51pwtTCIUWptAJ7vtGNa2nQo8ge2IWnvZCkCWlO0EpTtXSQGwALRObWYhgkofO2AxsI0Ede/s1600/Gelats+bn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="468" rba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirV72DiFjisv-mnpPCNK3Q5v8IidVz_f4eaL66CIhABmiUVYarSYyFnesHNt3ORyykrazv51pwtTCIUWptAJ7vtGNa2nQo8ge2IWnvZCkCWlO0EpTtXSQGwALRObWYhgkofO2AxsI0Ede/s640/Gelats+bn.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span></div>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-14281910490705384882012-05-07T21:03:00.000+02:002012-05-07T21:03:17.104+02:00porta_art_09. Assessors S.L. [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnAnPqlDLyERJqqoDBMGNx2yg4Y2B14-s0xukJZ6q4DCFqCKmTPRa0PS092IefEeOyijVzHVTG3h3ffYCA4OO12p6aWoud1Ty2Qo6gGyEmBeAy6MtEDP2GatbFWJ8nfCew4p3pbofgqk1/s1600/colasriba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" mea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnAnPqlDLyERJqqoDBMGNx2yg4Y2B14-s0xukJZ6q4DCFqCKmTPRa0PS092IefEeOyijVzHVTG3h3ffYCA4OO12p6aWoud1Ty2Qo6gGyEmBeAy6MtEDP2GatbFWJ8nfCew4p3pbofgqk1/s640/colasriba.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span></div>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-23899874529121140912012-04-20T20:55:00.000+02:002012-04-20T20:55:16.156+02:00porta_art_08. Polaroid [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6leIN3JZk_TbQuY98nY8214vpKXKtOsHycYEdy4k0qVJSuuI953Bh_S58D56VIXGmL2LjAcrjpMXIusQoqVCQosN9xkVyt5UOSSL8slbJSk-jBC4wWI4D84Dyjf1XXZN9MvJ7uYckSi36/s1600/polaroid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6leIN3JZk_TbQuY98nY8214vpKXKtOsHycYEdy4k0qVJSuuI953Bh_S58D56VIXGmL2LjAcrjpMXIusQoqVCQosN9xkVyt5UOSSL8slbJSk-jBC4wWI4D84Dyjf1XXZN9MvJ7uYckSi36/s640/polaroid.jpg" width="548" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-83682584002395316792012-04-14T09:31:00.001+02:002012-04-14T09:32:43.345+02:00porta_art_07. Parquing [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAKuaPoSAmDpPnQI69GABJAwRd7e3Q-9-QcFsaPO5BsowNEy53ol2CUsolhCOl12lDVLCHKrGRHhidDl5kIjq8Of8t3MNzX6Vb2cgfJyeqB-thO_KZ5iAPnJfy2_Rq-4iAyY7xQ9ctVz0R/s1600/026.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAKuaPoSAmDpPnQI69GABJAwRd7e3Q-9-QcFsaPO5BsowNEy53ol2CUsolhCOl12lDVLCHKrGRHhidDl5kIjq8Of8t3MNzX6Vb2cgfJyeqB-thO_KZ5iAPnJfy2_Rq-4iAyY7xQ9ctVz0R/s640/026.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fotografia: Mònica Pagès</span></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-24807670659814492722012-04-10T22:07:00.000+02:002012-04-14T09:32:58.214+02:00porta_art_06. Carnisseria Hnos. Pilar [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEcDR0XymRxGm8VnCRe_IpzQCt4qMcPDcHnKPW3ePxEpYb4-MpZynvwGPi_ufIBEjqGfHcQMQ09znmrsfbPimqnmzP7dsYv40BG1SaLDV6ai0iXaHna04ple_B9oj6QNvAcwM-yaYxCGe_/s1600/030a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="496" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEcDR0XymRxGm8VnCRe_IpzQCt4qMcPDcHnKPW3ePxEpYb4-MpZynvwGPi_ufIBEjqGfHcQMQ09znmrsfbPimqnmzP7dsYv40BG1SaLDV6ai0iXaHna04ple_B9oj6QNvAcwM-yaYxCGe_/s640/030a.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fotografia: Mònica Pagès</span></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-61730750535699233972012-03-30T20:47:00.001+02:002012-03-30T20:50:44.293+02:00porta_art_05. Tallers Bofarull [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg1GmQyukDuSPIVYPmLxMtfzw3K_jENEnN8f98H39TTRS_tqeTq83Od2_ze53wOyoiKNqUUyFY0_cldmpWoAsB8kkp6pXHtsRFyLMS6GrwzVX_U_bvCyp6kX8xwL2tyaWj4-d5qzZOOPi-/s1600/020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg1GmQyukDuSPIVYPmLxMtfzw3K_jENEnN8f98H39TTRS_tqeTq83Od2_ze53wOyoiKNqUUyFY0_cldmpWoAsB8kkp6pXHtsRFyLMS6GrwzVX_U_bvCyp6kX8xwL2tyaWj4-d5qzZOOPi-/s640/020.JPG" width="426" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg1GmQyukDuSPIVYPmLxMtfzw3K_jENEnN8f98H39TTRS_tqeTq83Od2_ze53wOyoiKNqUUyFY0_cldmpWoAsB8kkp6pXHtsRFyLMS6GrwzVX_U_bvCyp6kX8xwL2tyaWj4-d5qzZOOPi-/s1600/020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fotografia: Mònica Pagès</span></span></a></div>
<br />Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-18680892460925267932012-03-26T20:46:00.000+02:002012-03-26T20:46:28.490+02:00porta_art_04. Kunugi [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU7oaMxJCOrM-T28seZStL_YKHuhFM255sSSGbUIhmDSWn_0rq5ZNrYQBqC8_pHbKibuARb330an2twZ3iqYxmSsa8yQdpYDOwqxg9VluLBeuXKkvRRS1qJ8rkNmPdAhDcjSMnC7SEV7H7/s1600/011a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU7oaMxJCOrM-T28seZStL_YKHuhFM255sSSGbUIhmDSWn_0rq5ZNrYQBqC8_pHbKibuARb330an2twZ3iqYxmSsa8yQdpYDOwqxg9VluLBeuXKkvRRS1qJ8rkNmPdAhDcjSMnC7SEV7H7/s640/011a.jpg" width="478" /></a></div><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-26221721744270077652012-03-24T18:55:00.001+01:002012-03-24T19:04:30.061+01:00porta_art_03. Studio Comics [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmFWoiwlMRxN8djsCQB6iQfMg0mzRqXO5IYGW_DrECT3aIh9lnbiPnXFIctRyRSE7jrWf568YSJS85yX9q4L9P3JCDR3GM5bE3HTqYJ-554XpZqXTix7W1x3ZJN2rSe9lZN85pDiE5oWu/s1600/017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img aea="true" border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmFWoiwlMRxN8djsCQB6iQfMg0mzRqXO5IYGW_DrECT3aIh9lnbiPnXFIctRyRSE7jrWf568YSJS85yX9q4L9P3JCDR3GM5bE3HTqYJ-554XpZqXTix7W1x3ZJN2rSe9lZN85pDiE5oWu/s640/017.JPG" width="378" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Fotografia: Mònica Pagès</span></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-11914217411855383902012-03-19T20:44:00.002+01:002012-03-24T19:05:41.719+01:00porta_art_02. Músicas del mundo [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI036X4q8KOcamR1ZOA6eShyWC-ZxYyR1iIMYPfz3AKuY0m0LEyBs42Xn4ZSyCh35Ou7d_vFgCEYuuiO4NoOnDu_NRR5jQSopoRY1tHc6vu1PvLZn80DQ2TnpZH1fiYFtMCTdKn6fpXplR/s1600/041a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img aea="true" border="0" height="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI036X4q8KOcamR1ZOA6eShyWC-ZxYyR1iIMYPfz3AKuY0m0LEyBs42Xn4ZSyCh35Ou7d_vFgCEYuuiO4NoOnDu_NRR5jQSopoRY1tHc6vu1PvLZn80DQ2TnpZH1fiYFtMCTdKn6fpXplR/s640/041a.jpg" width="640" /></a></div><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: x-small;">Foto: Mònica Pagès</span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-42085684465350024312012-03-17T18:11:00.001+01:002012-03-24T19:06:04.349+01:00porta-art_01. Carrer Tallers [Barcelona]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7v5yvcuBZ5OgjtUpdaaaLB482Sgy3HMMZP939cXnPsAzvAYqrIZpTLSAyPZqIgPMBWxt7dZ88HIY9WaprR_Y-A8Bo61YCEBPOrqQ3AgrXxv5BaNDNFMpuTBtnjfHfZPShgcntss7x8icl/s1600/036a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7v5yvcuBZ5OgjtUpdaaaLB482Sgy3HMMZP939cXnPsAzvAYqrIZpTLSAyPZqIgPMBWxt7dZ88HIY9WaprR_Y-A8Bo61YCEBPOrqQ3AgrXxv5BaNDNFMpuTBtnjfHfZPShgcntss7x8icl/s640/036a.jpg" width="387" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Fotografia: Mònica Pagès</span></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6908247730313017293.post-88433175037158096912011-12-31T20:51:00.000+01:002011-12-31T20:51:11.920+01:002012: seguim en el camí...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52DzktoFxv1Tu_6WVKaVgHQUaEj2r2INpouprFXKTxe_IUx0k5ZiaR8s5LCbX6dwxanrfy-wZCtoQohnCGlMBJzmOLxIUJHEGqmWI1qkeevyTy7dR71ZC1-VHXSEhsiSs5YjY9Qw8c6yc/s1600/031.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52DzktoFxv1Tu_6WVKaVgHQUaEj2r2INpouprFXKTxe_IUx0k5ZiaR8s5LCbX6dwxanrfy-wZCtoQohnCGlMBJzmOLxIUJHEGqmWI1qkeevyTy7dR71ZC1-VHXSEhsiSs5YjY9Qw8c6yc/s640/031.JPG" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fotografia: Arnau Muntada</span></span>Mònica Pagèshttp://www.blogger.com/profile/15679348863001481215noreply@blogger.com2