dilluns, 24 de maig del 2010

El xal

Amb El xal, l’escriptora Cynthia Ozick, aborda els camps d’extermini nazis en tot l’horror de la seva immediatesa. S’inspira en un testimoni indirecte, un llibre en el que William Shirer relata com en els camps els infants eren llençats contra els filats elèctrics.

La Rosa Lublin, una supervivent de l’Holocaust, es troba a Miami trenta anys després de presenciar la mort de la seva filla Magda, llençada contra el filat per un soldat alemany. La Rosa no se sent viva, trancorre pels seus dies com un reflex llunyà d’ella mateixa i conserva, a tall de fetitx i símbol de la memòria, el xal que envoltava la seva petita filla quan va morir. L’ànima de la Rosa, la seva identitat en el món, resta absolutament determinada pel que ha viscut en un indret sense pietat, envoltat de mort.


Transcric a continuació un dels fragments més terribles, i no per això menys bells, d'El Xal. Un perla literària de ràpida i colpidora lectura. Indispensable.

“De cop i volta la Magda va volar pels aires. […] Semblava una papallona que anava a posar-se en una parra d’argent. I en el moment en què el cap rodó, les cames com llapis, la panxa com un globus i els braços en ziga-zaga van estampar-se contra la tanca, les veus de l’acer van enfollir bramant i ordenant la Rosa que corregués […] però evidentment la Rosa no les va obeir. Es va quedar quieta, perquè si corria li dispararien, i si mirava de recollir les restes del cos de la Magda li dispararien, i si deixava anar l’udol que ara pujava per l’escala del seu esquelet, li dispararien; així doncs, va agafar el xal de la Magda i se’l va anar ficant a la boca, poc a poc, omplint-la del tot, fins que es va empassar l’udol del llop i va tastar la canyella i la profunditat d’ametlla de la saliva de la Magda; i la Rosa va beure el xal de la Magda fins que va quedar sec.”
________________________________________________

dijous, 13 de maig del 2010

Make it mine

Jason Mraz nos inspira un nuevo fin de semana, alegre, positivo, cálido... que promete de verdad ser el inicio de la primavera (¿será cierto?).
Make it mine. Haz mio, tuyo, tu sueño.



diumenge, 9 de maig del 2010

Un cop d’ull a 10 blocs

L’Anna Cabañas (Amblletradepal) ha inclòs el meu bloc en un post-meme que es titula “Perquè s’ho valen” juntament amb altres nou (9) blocs més.

M’honora ser una de les “nominades” i li agraeixo molt a l’Anna aquesta menció tan inesperada. mnk@ és un bloc molt jove que va creixent a batzegades, tímidament i apassionadament. Per mi ha estat una sorpresa que una blocaire amb solera com l’Anna considerés que el meu bloc “s’ho val”.

Sembla que això dels memes consisteix en seguir la cadena i, per fer-ho, cal que jo seleccioni també 10 blocs als quals valgui la pena “fer una ullada”. Tot un repte que entomo amb molt de respecte. Aquí van:

Vampiriadeprofundis és el bloc d’en Dampyr, enigmàtic i atractiu personatge que ens nodreix de literatura i cinema de vampirs. Bons comentaris literaris, bones recomanacions i un disseny espectacular, d’un gust exquisit. Un bloc per mossegar a gust

Boquitas pintadas. Diario intelectual desprejuiciado. L’autora, Noemí Pastor, es defineix a sí mateixa dient, entre altres coses: … Veo mucho la tele y me gusta, lo cual me despoja de todo prestigio intelectual. Mis conocimientos son limitados, pero mi ignorancia es infinita. M’encanta l’estil de la Noemí: és incisiva, amb un sentit de l’humor intel.ligent, rápida i ocurrent, culta. Els seus posts sempre tenen la meravellosa propietat de fer-me somriure i, fins i tot, riure.

365 contes. 365 contes, de 365 paraules màxim, com 365 dies té un any. Aquesta fantàstica idea de la Bajoqueta està a punt de ser una realitat i ja n’hi manquen tan sols 15 contes per fer els 365, de molts diversos autors i autores, en català i castellà i sempre amb un màxim de 365 paraules. Una idea genial que ha rebut un premi a “millor iniciativa blocaire 2009”.

Lecturas errantes, el bloc d’en Lluís Salvador, lector empedreït a jutjar pel ritme en què publica els seus comentaris i critiques literàries (actualitza el bloc el dilluns, dimecres i divendres). Crítica literària i cinematogràfica de qualitat.

El espíritu de los cínicos. En aquest bloc, Salles, un jove (joveníssim) publicista digital, mostra alguns dels seus treballs, divertits, actuals i de molta qualitat. Fer una ullada a aquest bloc “desintoxica” la mirada.

Antena de papallona, de la periodista Marta M.Q. Petits relats, comentaris de llibres i pel.lícules molt ben quallats. Mosaic literari que deixa entreveure una sensibilitat extraordinària.

Alberto Montt en dosis diarias. Mire sin compromiso y si le gusta, vuelva. I s’hi torna, sí. Humor intel.ligent per fer una aturada cada dia (o quasi), un parèntesi en l’activitat diària.

El racó de la paraula d’en Cesc Serrahima, que s’autodefineix com lliurepensador, racional, lletraferit, és un bon espai de crítica literària i opinió política. En Cesc parla sense embuts i de manera molt lúcida. Val molt la pena fer un volt pel seu bloc.

El joven Lovecraft. Bloc del còmic del mateix nom que recrea en clau d’humor la vida de l’escriptor H.P. Lovecraft. L’autor, Cisne Negro, un humanista finisecular, ens regala amb algunes tires del còmic, seleccionades i exquisides.

Llibres llegits i per llegir. És un bloc dedicat al món dels llibres, … Els comentaris que l’autora (Kweilan) fa dels llibres que llegeix són teixits amb molta habilitat amb experiències personals, pensaments i sentiments. Un bloc que desprén calidesa.
________________________________________________________________________