dilluns, 4 de juliol del 2011

Per perdre's-hi

Les fotografies “antigues” sempre m’han atret. És com si, darrera la imatge que es va fixar en un instant, encara hi pogués entreveure una part de l’ànima del moment, llegir l’emoció en les cares dels protagonistes, gaudir de la vida detinguda, congelada per sempre en un tros de paper gruixut.

Sortosament, la meva família ha estat des de sempre molt afeccionada a la fotografia (amateur i casolana, s’entén) i, per això, puc gaudir tardes senceres revisant centenars de fotografies que em mostren l’evolució familiar amb una cadència, de vegades, fins i tot mensual. Molts i molts anys de vida i records guardats en caixes de cartró. També, per fortuna, en tinc moltes de les que anomeno “antigues”: de les meves besàvies i besavis (fins i tot alguna de rebesavis), àvies amb vestits de bateig o de casament... fotografies dels inicis del segle XX.

Per això, sempre que tinc oportunitat no em perdo cap exposició fotogràfica que se’m posi a tret. Em transporten.

L’exposició d’en Josep Brangulí és la millor que he pogut gaudir fins ara. Senzillament meravellosa. En Brangulí, pioner del fotoperiodisme a Catalunya, ens fa una retrospectiva de la Barcelona del primer quart de segle XX. Amb la seva càmera i la seva especial manera de copsar els esdeveniments, fins i tot els més terribles, Brangulí acompanya Barcelona en el seu devenir d’aquells anys.

Taüts de monges profanats durant la Setmana Tràgica, les seves mòmies exposades a les portes de l’església. Revetlles, tallers on hi treballen infants, hospitals, projectes urbanístics, nous edificis, platges, escoles per a nenes cegues i sordes, mil escenaris d’una ciutat que es transforma, creix, lluita i neix dia a dia. Vides, projectes, emocions, que reviuen a la meva retina i hi romanen, insistents, per transportar-me fins aquell moment. I realment hi voldria ser i, per un instant, hi sóc.
Una exposició antològica que es pot gaudir al CCCB. Val la pena anar-hi amb temps per davant si es vol parar atenció als detalls de les moltíssimes fotografies exposades. Per perdre’s-hi.

___________________________________________________________

Fotografia: Festa de modistes. Barcelona, 1933