dissabte, 27 de febrer del 2010

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.



Avui, a l'inici d'aquest bloc, que voldria ser el registre d'allò que m'impressiona o m'arriba al cor d'alguna manera, vull fer el meu petit homenatge a la Maria Mercè Marçal, una dona que m'hi va arribar.

Vaig conèixer a la Mercè en la temporada en què participava a les trobades d'un grup de dones filòsofes (Les Puel.les, nom del Monestir que ens acollia), cap als anys noranta. Aquestes trobades, d'un cop al mes, eren un espai per a la conversa i l'intercanvi a l'entorn del feminisme de la diferència, especialment el d'influència italiana. La Mercè i jo èrem les úniques dones del grup que no èrem filòsofes o teníem alguna relació amb aquesta disciplina… Això no va ser mai un impediment, ans al contrari, afavoria la riquesa de punts de vista del grup.

En aquell temps, un dels trets que més m'impressionava de la Mercè era la tendresa que inspirava, emmarcada amb una veu càlida i unes maneres dolces i timides, que embolcallaven les seves paraules. Un pel displicent i fràgil de vegades, però també ferma quan calia. Una dona tremendament culta, d'una intel.ligència brillant.

La Mercè, poeta, trauductora i narradora, va ser una dona compromesa amb la literatura catalana, amb la política i el feminisme. “La seva poesia té el traç d'una aventura apassionada i lliure i, per tant, arriscada. Duta a terme des de la triple rebel·lió que inaugura la "Divisa" de Cau de llunes, llibre motriu, els eixos temàtics de la seva obra s'organitzen entorn de la identitat femenina. L'amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat, la rebel·lió, etc. n'esdevenen subtemes (lletrA La literatura catalana a Internet)”.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitaciones por este nuevo espacio que has creado!! Besotes
elisa

Manel Muntada ha dit...

Magnífica la descripció que fas de la poetessa que marida perfectament amb el rostre que ens mostres en aquesta foto que has posat al post.

I...què se n’ha fet de les Puel•les? Encara existeix aquest grup? Tens contacte amb elles?
Me’n alegro que aparegui aquest bloc, crec que totes i tots en podrem treure molt del teu punt de vista. Ànims i endavant. Seguim!

Mònica Pagès ha dit...

@Elisa. Gracias por estrenar los comentarios en mi blog. Me alegra que te guste.
Ya ves, estar recluida con la pierna inutilizada da sus frutos!

@Cumclavis. Desconec què se'n va fer de les Puel.les, vaig deixar el grup després de dos anys de formar-ne part. Crec, però, que es va disoldre just abans que morís la Mercè, l'any 1998.
Gràcies per les teves paraules i per seguir el meu bloc. És un gran estímul per mi que ho facis.

mkl ha dit...

Tota una alegria! Molt benviguda a això d'escriure públicament. Ja estic suscrivint-me a les teves entrades. A la vista dela primera, això promet.

Felicitats, Mònica, ens llegim!!

Mònica Pagès ha dit...

@mkl. Gràcies pel comentari i la suscripció! Estic encantada que em segueixis, és tot un honor.
Petons.

Montse Nieto ha dit...

Mònica! Enhorabona pel teu bloc.
Quina decisió..... molt bé!
Estaré pendent de les coses que ens expliques...
Serà molt il·lustratiu per a mi, n'estic segura.
Petonets.

Mònica Pagès ha dit...

Ei Montse! Moltes gràcies! Espero estar a l'altura de les vostres expectatives.
Petons i fins aviat!

carmeta ha dit...

Moltes Felicitats cosina per el teu blog!!!
A partir d'avui m'he convertit en una de les teves seguidores....
m'encanta!!

Mònica Pagès ha dit...

@Carmeta, gràcies per seguir-me i per les teves paraules! A mi m'encanta que t'agradi el bloc! petons

Púrpura ha dit...

Hola Mnk@, m'ha agradat molt llegir-te, escrius molt bé... molts ànims i energia per continuar. Petons i salut ;-).
Neus G.

Mònica Pagès ha dit...

@Púrpura! Encantada que em llegeixis i t'agradi. Espero seguir-te trobant per aqui! petons