diumenge, 27 de febrer de 2011

Un any d’existència discontínua


Avui és el teu primer aniversari: compleixes un any, un any d’existència atzarosa i discontínua. El teu naixement, a resultes d’una immobilitat forçada per accident, va ser sobtat, tot i que portaves gestant-te força temps. Els teus primers passos, cofois i il.lusionats, acompanyats de música, formen un mosaic de trencadís bastit amb fragments de vida. La meva vida.

M’emmirallo en tu i em permets reflectir una bona part de mi mateixa: històries, llibres, cançons, imatges,… Però abandono.

I a l’estiu, un projecte diari, t’alimenta, et dona l’alè que et comença a faltar. Reactivat, creixes.

Ara, després d’un hivern desèrtic, arribes aquí i penso: Has de viure!, has de seguir endavant malgrat les excuses, el poc temps, les poques ganes, l’esterilitat a la que m’aboca el meu dia a dia.

Per això, també avui, el primer pas d’un compromís que vol ser durador (com ha de ser, per definició). Per molts anys, mnk@.


_______________________________________________________________

9 comentaris:

Miquel VM ha dit...

Jepiverdey tuyuuuu!!! Felicitats per aquest primer any!

cumClavis ha dit...

Per molt anys!! Celebro aquest nou compromís que et planteges, a veure quines belleses ens esperen...

arati ha dit...

Moltes felicitats!!

No pateixis per la discontinuitat, cada blog té el seu ritme, les seves llunes.

spot ha dit...

Moltes felicitats!!! Jo també em comprometo a seguir el teu blog, ;D

Anna ha dit...

Per molts anys, Mònica, per molts anys, bloc. ;-)

Mònica Pagès ha dit...

Moltes gràcies a tots vosaltres per les felicitacions i els ànims que transmeteu! petons

carmeta ha dit...

Felicitats per aquest any de blog!! ja saps que m'encanta i desitjo que sigui una mica més constant ... jejeje
Un petó de la teva cosina,

Carme

Su ha dit...

Un any!! moltes felicitats!
Quin ensurt al començar a llegir, per un moment, he pensat que era un comiat. M'alegro que no sigui així, perquè penso acompanyar-te durant mooolt temps.

Susanna

Mònica Pagès ha dit...

Carmeta i Su. Gràcies per passar-vos per aqui i per les felicitacions. M'encanta saber que hi sou.