diumenge, 27 de febrer del 2011

Un any d’existència discontínua


Avui és el teu primer aniversari: compleixes un any, un any d’existència atzarosa i discontínua. El teu naixement, a resultes d’una immobilitat forçada per accident, va ser sobtat, tot i que portaves gestant-te força temps. Els teus primers passos, cofois i il.lusionats, acompanyats de música, formen un mosaic de trencadís bastit amb fragments de vida. La meva vida.

M’emmirallo en tu i em permets reflectir una bona part de mi mateixa: històries, llibres, cançons, imatges,… Però abandono.

I a l’estiu, un projecte diari, t’alimenta, et dona l’alè que et comença a faltar. Reactivat, creixes.

Ara, després d’un hivern desèrtic, arribes aquí i penso: Has de viure!, has de seguir endavant malgrat les excuses, el poc temps, les poques ganes, l’esterilitat a la que m’aboca el meu dia a dia.

Per això, també avui, el primer pas d’un compromís que vol ser durador (com ha de ser, per definició). Per molts anys, mnk@.


_______________________________________________________________