dilluns, 3 d’agost del 2015

Metro

Estimular l’escriptura, trobar tema i desenvolupar-lo, té també la seva tècnica. Així ens ho ha mostrat la Jenn Díaz (@JnnDiaz) en el taller #vidareciclada de Catorze Cultura viva. Una fotografia pot ser un excel·lent element per treballar. Aquí deixo el microrelat ràpid que em va suggerir aquesta fotografia de Walker Evans.


La Mary i la Rose es coneixen en un vagó del metro que les du a Manhattan cada dia, on totes dues treballen; una en un despatx d’advocats, l’altra en uns grans magatzems. Comencen a intimar poc a poc, dia a dia, fins que consoliden una amistat ferma. De vegades queden per fer un cafè després de la feina o van al cinema algun vespre, però no gaire més.

Totes dues tenen vides complicades que les lliguen a una existència grisa i quadriculada. La seva relació se centra en la mitja hora diària que comparteixen en el vagó del metro, sempre el mateix: el tercer comptant des de l’inici del tren. Aquell moment és el millor del dia i totes dues l’esperen amb delit.

Aquell matí, les confidències que es fan durant la “seva” mitja hora, que sempre els sembla tan curta, canvien de rumb. La Mary, somrient confiada, deixa anar tot el que fa tant de temps amaga en el seu cor i que, ara, com un torrent inabastable surt de la seva boca, quasi sense ni pensar-ho, quasi sense voler.

La Rose no se la mira, tan sols l’escolta, una mica astorada. En un primer moment, aquella confessió inesperada la desconcerta, però després, sota l’abric gruixut, la seva mà busca la de Mary en un anhel de contacte...