El xal

Amb El xal, l’escriptora Cynthia Ozick, aborda els camps d’extermini nazis en tot l’horror de la seva immediatesa. S’inspira en un testimoni indirecte, un llibre en el que William Shirer relata com en els camps els infants eren llençats contra els filats elèctrics.

La Rosa Lublin, una supervivent de l’Holocaust, es troba a Miami trenta anys després de presenciar la mort de la seva filla Magda, llençada contra el filat per un soldat alemany. La Rosa no se sent viva, trancorre pels seus dies com un reflex llunyà d’ella mateixa i conserva, a tall de fetitx i símbol de la memòria, el xal que envoltava la seva petita filla quan va morir. L’ànima de la Rosa, la seva identitat en el món, resta absolutament determinada pel que ha viscut en un indret sense pietat, envoltat de mort.

Transcric a continuació un dels fragments més terribles, i no per això menys bells, d'El Xal. Un perla literària de ràpida i colpidora lectura. Indispensable.

“De cop i volta la Magda va volar pels aires. […] Semblava una papallona que anava a posar-se en una parra d’argent. I en el moment en què el cap rodó, les cames com llapis, la panxa com un globus i els braços en ziga-zaga van estampar-se contra la tanca, les veus de l’acer van enfollir bramant i ordenant la Rosa que corregués […] però evidentment la Rosa no les va obeir. Es va quedar quieta, perquè si corria li dispararien, i si mirava de recollir les restes del cos de la Magda li dispararien, i si deixava anar l’udol que ara pujava per l’escala del seu esquelet, li dispararien; així doncs, va agafar el xal de la Magda i se’l va anar ficant a la boca, poc a poc, omplint-la del tot, fins que es va empassar l’udol del llop i va tastar la canyella i la profunditat d’ametlla de la saliva de la Magda; i la Rosa va beure el xal de la Magda fins que va quedar sec.”

________________________________________________

Make it mine

Jason Mraz nos inspira un nuevo fin de semana, alegre, positivo, cálido... que promete de verdad ser el inicio de la primavera (¿será cierto?).

Make it mine. Haz mio, tuyo, tu sueño.

Un cop d’ull a 10 blocs

L’Anna Cabañas (Amblletradepal) ha inclòs el meu bloc en un post-meme que es titula “Perquè s’ho valen” juntament amb altres nou (9) blocs més.

M’honora ser una de les “nominades” i li agraeixo molt a l’Anna aquesta menció tan inesperada. mnk@ és un bloc molt jove que va creixent a batzegades, tímidament i apassionadament. Per mi ha estat una sorpresa que una blocaire amb solera com l’Anna considerés que el meu bloc “s’ho val”.

Sembla que això dels memes consisteix en seguir la cadena i, per fer-ho, cal que jo seleccioni també 10 blocs als quals valgui la pena “fer una ullada”. Tot un repte que entomo amb molt de respecte. Aquí van:

Vampiriadeprofundis és el bloc d’en Dampyr, enigmàtic i atractiu personatge que ens nodreix de literatura i cinema de vampirs. Bons comentaris literaris, bones recomanacions i un disseny espectacular, d’un gust exquisit. Un bloc per mossegar a gust…

Boquitas pintadas. Diario intelectual desprejuiciado. L’autora, Noemí Pastor, es defineix a sí mateixa dient, entre altres coses: … Veo mucho la tele y me gusta, lo cual me despoja de todo prestigio intelectual. Mis conocimientos son limitados, pero mi ignorancia es infinita. M’encanta l’estil de la Noemí: és incisiva, amb un sentit de l’humor intel.ligent, rápida i ocurrent, culta. Els seus posts sempre tenen la meravellosa propietat de fer-me somriure i, fins i tot, riure.

365 contes. 365 contes, de 365 paraules màxim, com 365 dies té un any. Aquesta fantàstica idea de la Bajoqueta està a punt de ser una realitat i ja n’hi manquen tan sols 15 contes per fer els 365, de molts diversos autors i autores, en català i castellà i sempre amb un màxim de 365 paraules. Una idea genial que ha rebut un premi a “millor iniciativa blocaire 2009”.

Lecturas errantes, el bloc d’en Lluís Salvador, lector empedreït a jutjar pel ritme en què publica els seus comentaris i critiques literàries (actualitza el bloc el dilluns, dimecres i divendres). Crítica literària i cinematogràfica de qualitat.

El espíritu de los cínicos. En aquest bloc, Salles, un jove (joveníssim) publicista digital, mostra alguns dels seus treballs, divertits, actuals i de molta qualitat. Fer una ullada a aquest bloc “desintoxica” la mirada.

Antena de papallona, de la periodista Marta M.Q. Petits relats, comentaris de llibres i pel.lícules molt ben quallats. Mosaic literari que deixa entreveure una sensibilitat extraordinària.

Alberto Montt en dosis diarias. Mire sin compromiso y si le gusta, vuelva. I s’hi torna, sí. Humor intel.ligent per fer una aturada cada dia (o quasi), un parèntesi en l’activitat diària.

El racó de la paraula d’en Cesc Serrahima, que s’autodefineix com lliurepensador, racional, lletraferit, és un bon espai de crítica literària i opinió política. En Cesc parla sense embuts i de manera molt lúcida. Val molt la pena fer un volt pel seu bloc.

El joven Lovecraft. Bloc del còmic del mateix nom que recrea en clau d’humor la vida de l’escriptor H.P. Lovecraft. L’autor, Cisne Negro, un humanista finisecular, ens regala amb algunes tires del còmic, seleccionades i exquisides.

Llibres llegits i per llegir. És un bloc dedicat al món dels llibres, … Els comentaris que l’autora (Kweilan) fa dels llibres que llegeix són teixits amb molta habilitat amb experiències personals, pensaments i sentiments. Un bloc que desprén calidesa.

________________________________________________________________________

Utopies per a l'esperit

Ahir al vespre vaig alimentar l’esperit. Em vaig nodrir amb en Jordi Savall, Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya en un concert que es va oferir a l’Auditori de Barcelona. Tot un luxe pels sentits.

El títol: El Testament de J.S. Bach. Missa en Si menor. I per què el Testament? Doncs perquè aquesta obra, juntament amb l’Ofrena Musical i l’Art de la Fuga, vàren ser les darreres que en Bach va compondre i són considerades com el seu testament musical. De fet, la primera execució de la Missa en Si menor va tenir lloc a finals del 1749, pocs mesos abans de la mort del compositor.

I també un altre detall: el títol del cicle de concerts en què s’emmarca aquest és El so original: Les utopies, perquè, en paraules de Jordi Savall, aquesta Missa es pot considerar una de les utopies musicals més remarcables: “una missa catòlica que va ser composada per un luterà, que no es pot encabir en cap de les litúrgies d’aquestes dues creences, però certament, és una de les obres majors de tots els temps”.

Conec bé aquesta Missa. De fet, l’escolto sovint, juntament amb altres obres de J.S. Bach. Però ahir, el que jo havia escoltat fins ara (sempre en Cds) es va veure infinitament millorat i re-creat per l’execució dels instruments originals barrocs del Concert des Nations (que donen a aquestes obres un so modest i natural, autèntic, en comparació amb la brillantor exagerada i artificial de les orquestres simfòniques actuals) i per la intepretació del cor i dels solistes (especialment la del Contratenor). Van ser moments, com deia, d’aliment espiritual. Moments en què sembla que tot s’aturi i, per instants, tan sols existeix aquell so del violí, aquella bella combinació de notes en la veu del solista… i t’eleves, molt i molt alt. Si més no és aquesta la meva vivència del gaudi de la música… i quan això passa sents que, després, ja no seria gaire greu morir.

Després del concert recordava com aquella mateixa tarda havia estat repassant amb el meu fill les “Característiques dels éssers vius (els humans, els animals i les plantes): es nodreixen d’aliments, respiren, es relacionen amb el medi i es reprodueixen”. I sí, ho vaig veure clar: els humans necessitem nodrir-nos, però també d’utopies. Utopies que alimenten l’esperit, com les de Bach.
Gaudiu també vosaltres amb l'Agnus Dei, alimenteu-vos.

_________________________________________________________

Siempre Roth

El mes de abril del año pasado incorporé una nota en Facebook titulada Philip Roth. Una bona recomanació per Sant Jordi (o per a altres moments) [Philip Roth. Una buena recomendación para Sant Jordi (o para otros momentos)]. En ella comentaba y recomendaba dos de las obras de Roth. En realidad, creo que fui tan vehemente, que le recomendaba a él enterito. Transcribo un fragmento de la nota:


Conocí a Philip Roth por azar, como se nos suelen presentar las cosas buenas de la vida... Encontré "Patrimonio" y quedé prendada por cómo ese hombre describía de modo autobiográfico la relación con su padre... amorosa pero difícil; por cómo relataba sus sentimientos hacia él, algo tan complejo pero que Roth hace que parezca tan fácil; por su sinceridad no exenta de crudeza cuando es necesario, pero también por su ternura al reconocer en su padre las debilidades pero también la fortaleza de un hombre que ha tenido que luchar duro en la vida.

Y me enganché, de un modo que me hizo desear sumergirme sin parar en todo lo que encontraba de él en las librerías de Barcelona (o de cualquier otro lugar que he visitado). Búsqueda que ha sido muy fructuosa, puesto que llevo en mi haber de lectora fiel unas 14 novelas y ensayos suyos.

He leído "Indignación", su último trabajo. Recupera en ella algunas de las constantes de sus novelas más tempranas: el chico universitario, un poco perdido, muy inteligente, pero con miedos profundos a enfrentarse a la vida. Sublime el planteamiento de alguien que, desde el "espacio de la muerte", desde la nada, se nos describe como el constante narrador de sus recuerdos, que se vé condenado (¿?) a rememorar constantemente los escasos 19 años de su existencia.


Recientemente, se ha publicado la última novela de Roth (“La humillación“). Debo decir que me ha producido cierta decepción leerla. Creo haber visto/leído en ella a un Roth en horas bajas, como replegado, sin brillo, sin esa hondura reflexiva que le carateriza. Si tuviera que definir este último trabajo con un solo concepto diría declive. Me vino a la mente antes de llegar a la mitad del libro, así, en crudo.

Un año separa ambos comentarios… y un abismo. Pero soy optimista: espero el remonte en la próxima. No dudo que lo habrá. Siempre Roth.

__________________________________________________________________