Para un lunes, lluvioso, gris, melancólico: una canción que nos habla de ilusiones perdidas, convertidas en rutina.
Veo la nieve caer desde mi ventana, me acompaña la maravillosa voz de Paula Cole...
"Where is my John Wayne?
Where is my prairie song?
Where is my happy ending?
Where have all the cowboys gone?"
5 comentaris:
M'agrada molt!!!
Potser cal portar un diari a l'estil de l'Eli "d'Up". Crec que la vida no és una aventura fins que un/a decideix que ho sigui...si depen d'un altre...
Magnífica entrada pel dia d'avui :-)
@Carmeta. Sí, és un bon tema ,oi?
Gràcies per deixar el teu rastre! petons.
@Dampyr. Efectivament, no podem deixar les nostres ànsies (del que sigui)en mans d'altri!
En aquest tema de Paula Cole es parla de decepcions que crec que es deuen a una definició errònia de les expectatives de vida (tan habitual, per altra banda).
Ei, no coneixia el grup de l'entrada d'avui, però molt apropiada la cançó. He llegit també l'entrada de Ramón Cases... Perfecte com ens situen en l'època i en la historia d'amor que va tenir el pintor i perfecte la teva descripció del retrat i com transmets el que et transmet a tu l'obra! Aniré seguint el blog.
Un petonas. Sara
@Sara! Qué ràpida!! Gràcies pel comentari! petons
Publica un comentari a l'entrada