Ja es nota a l’ambient: s’apropa la nit de Sant Joan. Una nit màgica que m’evoca records. De la meva infantesa. Les seves olors…
L’olor de la coca que la iaia feia i que, sempre, quedava una mica cremada per sota. Deliciosa.
L‘olor dels petards: de les piules, els coets, les bombetes, i tot el material pirotècnic que el meu pare comprava tot i les queixes de cada any de la mare:“Aquest és el darrer any, Joan, ja n’hi ha prou de gastar tants diners per cremar!!”.
I del fum de les fogueres als xamfrans de l’Eixample, al meu barri, el Barri de Sant Antoni, que s’alçaven ufanoses fins l’arribada dels bombers que, entre els xiulets de desaprovació de tots els presents, apagaven el perill d’unes flames massa altes. Sempre, no sé com, un cotxe acabava socarrimat dins d’alguna de les fogueres.
I el record d’una veu, que de ben petita he escoltat a casa i que vaig aprende a estimar. I d’una cançó que la mare sempre posava al “tocadiscos” i que m’estremeix cada cop que l’escolto, perquè hi veig al pare entre els “nanos” collint llenya pel carrer, corrent en una nit com aquesta, una “Nit de Sant Joan”.
"Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan."
L’olor de la coca que la iaia feia i que, sempre, quedava una mica cremada per sota. Deliciosa.
L‘olor dels petards: de les piules, els coets, les bombetes, i tot el material pirotècnic que el meu pare comprava tot i les queixes de cada any de la mare:“Aquest és el darrer any, Joan, ja n’hi ha prou de gastar tants diners per cremar!!”.
I del fum de les fogueres als xamfrans de l’Eixample, al meu barri, el Barri de Sant Antoni, que s’alçaven ufanoses fins l’arribada dels bombers que, entre els xiulets de desaprovació de tots els presents, apagaven el perill d’unes flames massa altes. Sempre, no sé com, un cotxe acabava socarrimat dins d’alguna de les fogueres.
I el record d’una veu, que de ben petita he escoltat a casa i que vaig aprende a estimar. I d’una cançó que la mare sempre posava al “tocadiscos” i que m’estremeix cada cop que l’escolto, perquè hi veig al pare entre els “nanos” collint llenya pel carrer, corrent en una nit com aquesta, una “Nit de Sant Joan”.
"Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan."
7 comentaris:
Macos aquests records. Per un moment han transformat una nit de sorolls en una nit plena de la màgia càlida de casa. A veure si em dura i canvia en mí aquest concepte, que ja s'apropa...;-)
Quins records més macos! A mi personalment aquesta nit no m'agrada gaire. Per mi és una nit on he d'anar més alerta que mai, no per mi, sino per vigilar que les imprudències de segons quina gent (que es bastanta) no em pugui tocar a mi de cap manera...
No obstant, m'agrada saber la de records que a tu et desperta, i com això fa que sigui una data especialment senyalada per tu.
Espero que la disfrutis.
Sara.
Molt maco el post! :) Sí, jo també començo a palpar el nerviosisme perquè arribi la nit màgica. Per cert, m'estic llegint Engaño de Philip Roth! Te l'has llegit? M'està agradant força. Bona revetlla!
@cumClavis. Aquestes són vetllades màgiques per als infants. Ara visc de nou la màgia de la revetlla a través del meu fill.
@Sara. Estic d'acord amb això de les imprudències dels altres... s'ha de vigilar molt. Gràcies per passar-te i comentar!
@Marta. Espero que hagi estat una bona revetlla per tu també! Pel que fa a Engaño, he de dir-te que és de les novel.les que menys m'ha agradat d'en Roth... Me n'alegro que tu sí t'agradi! Una abraçada.
Yo también tengo preciosos recuerdos de San Juan de mi infancia y adolescencia. Ahora he vuelto a vivir en un barrio y, cuando vi la hoguera, me emocioné como una tonta.
@Noemí. Sí, estos son recuerdos dulces. El tema adolescencia no lo toqué en mi post, pero en la noche de San Juan hubo momentos de inicio de muchas cosas (primer beso, primeras salidas nocturnas, ...) Todo era tan nuevo y excitante...
Un abrazo!!
Hola Monica. Crec que el millor que he fet la nit de sant joan ha estat sortir amb els amics a agafar la primera turca i a mirar a les noietes de la plaça d'espanya de barcelona. Ara bé, potser faria una bona foguera de sant joan amb un munt tràmits de la vuds.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada