divendres, 12 de març del 2010

Mans fredes

Ha nevat, molt. Ens envolta un ambient gèlid aquest divendres d'hivern... i no em desagrada, potser perquè acompanya la fredor que, íntimament, tenen els meus dies. Sortim del cotxe i de sobte, la seva ma petita s'esmuny de la meva per anar a retrobar una de més gran i, segurament, més càlida, la del seu pare.

- Adéu mama! - em diu mentre corre i eleva el bracet movento-lo de dreta a esquerra.

- Sobretot, no t'oblidis de posar-te els guants, que avui fa molt de fred...

- Si, si... que marxem!!! - respon ja des de tan lluny que quasi no la sento.

Torno al cotxe amb un sentiment conegut, de desassossec. Una mena de desesperança m'envaeix cada vegada que m'hi separo, dos cops al mes, en què marxa de cap de setmana amb el seu pare.

Engego el motor i avanço poc a poc en direcció nord, quasi sense esma, pel camí de sempre. Miro darrera pel retrovisor. A la seva cadireta, on encara es conserva la suau corva del seu cos petit, hi ha alguna cosa, fosca, informe. A primera vista no ho reconec, em giro per veure-ho millor: els seus guants de diminuts dits, oblidats per les presses. Les manetes fredes...
Foto: Montes Trata. Eslovaquia. Autor: Aritz Lekuona.

7 comentaris:

Anna ha dit...

Un bonic post, gràcies! Malgrat la fredor de l'escenari, transmet una calidesa inesperada.

Manel Muntada ha dit...

Què ben escrit!!! No sé com t'ho fas però en una seqüència insinues tota una vida. Molt ben escrit. Un exemple de conte curt...gracies

Mònica Pagès ha dit...

@Anna. Sí, darrerament, aquests dies freds i tristos em són més inspiradors que els de calor... no ho sé, potser és que em faig gran.
Gràcies a tu per passar-te i comentar.

@Cumclavis. Gràcies pel teu comentari. Venint de tu, és tot un honor!

Anònim ha dit...

M'encanta aquest fragment Mònica. en un principi m'ha donat la sensació de que aprlaves de l'Arnau amb el "Adéu mama" i agafant-li la mà al papa... podria ser l'escena dun divendres qualsevol quan va a teatre, oi?


Molt ben escrit. Un petonàs!

Sara

Mònica Pagès ha dit...

@Sara. M'encanta que t'agradi el conte i que deixis rastre del teu pas per aqui!! Molts petons

Su ha dit...

És curiós com la mirada de cada persona pot oferir diferents versions d'una mateixa imatge.

Estic d'acord amb cumClavis, és una bonica mostra de conte curt. Si us plau, deixa't portar per la inspiració i regala'ns més relats com aquest.

Susanna F.

Mònica Pagès ha dit...

@Su. Sí, la realitat és sempre polièdrica, oi? De vegades, hi ha tantes interpretacions com personatges en l'obra.
Petonets i gràcies per comentar!