Avui, com cada any des de fa un temps, hem vist ballar els gegants d'Olot i la resta de la faràndula olotina. L'Arnau, a primera fila, se'ls mira amb ulls d'especialista. Gaudeix amb cadascun dels balls i personatges.
Recordo quan, a la seva edat, jo també me'ls mirava amb la mateixa il.lusió. Tan de bó una part d'aquest esguard infantil es conservés sempre.
________________________________________________________________
2 comentaris:
Jo penso que una de les coses més bones que té l'Arnau, és que casi tot el que viu, el que li passa, el que li depara el día a día, ho viu amb moltíssima il·lusió!! No crec que hi hagi nen més feliç que ell, i això és d'envejar.
Un petó Mònica.
Sara.
Sí, és un nen il.lusionat. El millor de tot és que transmet aquesta il.lusió també al seu voltant... és un regal per al dia a dia.
Gràcies per comentar, Sara. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada