Avui és el teu primer aniversari: compleixes un any, un any d’existència atzarosa i discontínua. El teu naixement, a resultes d’una immobilitat forçada per accident, va ser sobtat, tot i que portaves gestant-te força temps. Els teus primers passos, cofois i il.lusionats, acompanyats de música, formen un mosaic de trencadís bastit amb fragments de vida. La meva vida.
M’emmirallo en tu i em permets reflectir una bona part de mi mateixa: històries, llibres, cançons, imatges,… Però abandono.
I a l’estiu, un projecte diari, t’alimenta, et dona l’alè que et comença a faltar. Reactivat, creixes.
Ara, després d’un hivern desèrtic, arribes aquí i penso: Has de viure!, has de seguir endavant malgrat les excuses, el poc temps, les poques ganes, l’esterilitat a la que m’aboca el meu dia a dia.
Per això, també avui, el primer pas d’un compromís que vol ser durador (com ha de ser, per definició). Per molts anys, mnk@.
_______________________________________________________________
9 comentaris:
Jepiverdey tuyuuuu!!! Felicitats per aquest primer any!
Per molt anys!! Celebro aquest nou compromís que et planteges, a veure quines belleses ens esperen...
Moltes felicitats!!
No pateixis per la discontinuitat, cada blog té el seu ritme, les seves llunes.
Moltes felicitats!!! Jo també em comprometo a seguir el teu blog, ;D
Per molts anys, Mònica, per molts anys, bloc. ;-)
Moltes gràcies a tots vosaltres per les felicitacions i els ànims que transmeteu! petons
Felicitats per aquest any de blog!! ja saps que m'encanta i desitjo que sigui una mica més constant ... jejeje
Un petó de la teva cosina,
Carme
Un any!! moltes felicitats!
Quin ensurt al començar a llegir, per un moment, he pensat que era un comiat. M'alegro que no sigui així, perquè penso acompanyar-te durant mooolt temps.
Susanna
Carmeta i Su. Gràcies per passar-vos per aqui i per les felicitacions. M'encanta saber que hi sou.
Publica un comentari a l'entrada